L’estat de la Unió: comença el curs a Brussel·les

Si bé és veritat que la guerra mai va estar absent del panorama internacional, no és menys cert que el mite de la integració s’ha sostingut sobre els elements de la construcció de la pau a Europa. La guerra ha quedat oculta als ulls de les elits polítiques comunitàries, malgrat que els conflictes mai han desaparegut. Així, la situació de guerra per la qual travessa el continent i les respostes que s’hagin donat o s’hagin de donar en el futur per respondre a l’agressió russa a Ucraïna eren ineludibles en el discurs que va plantejar Ursula Von der Leyen. I així, va començar: «Mai s’havia debatut en aquest Parlament amb una guerra a terra europeu». I sobre aquesta entradeta va continuar la seva línia argumental sobre el bloc dedicat a la fermesa que ha de mantenir la UE davant l’amenaça russa, «les sancions són aquí per quedar-se, és moment de resolució, no d’apaivagament». Aquesta frase constitueix en si mateixa un lema de treball amb què es pretén mostrar davant el món, però sobretot davant Rússia, que la UE no només no cedirà davant el «xantatge energètic», sinó que passa a l’ofensiva. Ja no es tracta només de defensar-se, sinó d’anar contra l’enemic i ho vol fer mostrant fermesa en les mesures i duresa en les formes. De fet, en aquesta part de la seva intervenció, Von der Leyen va desplegar la seva cara més política i assertiva fent seva la doctrina de la pau democràtica. Es reafirma així l’aposta per una Europa geopolítica sostinguda sobre dues assumpcions: la primera, que aquesta guerra té un caràcter existencial per a la UE; la segona, que és una lluita entre el bé i el mal, entre la democràcia i la no democràcia, «és una guerra contra el nostre futur, es tracta de l’autocràcia contra la democràcia». En aquell moment, probablement, es va oblidar dels acords que Brussel·les està firmant amb diferents països que no es distingeixen, precisament, pels seus trets democràtics. Potser caldria recordar-li el firmat amb l’Azerbaidjan, país que just en aquestes hores ha llançat un atac contra Armènia. 

I si durant el seu apartat dedicat a la guerra l’assertivitat va ser la tònica, no ho va ser tant quan es va abordar la qüestió de l’Estat de dret, tema del qual va intentar passar de puntetes amb alguna frase grandiloqüent com posar en marxa «un pacte per a la defensa de les democràcies», però sense contingut real. Per sort, el Parlament Europeu ha respost de manera ràpida i contundent a la tebiesa de Von der Leyen en aquesta qüestió. Fa mesos que ho fa, fins i tot interposant un recurs per inacció a la Comissió en el seu conjunt en relació amb països com Polònia i Hongria.

Notícies relacionades

Von der Leyen: «Les sancions a Rússia han arribat per quedar-se»

L’Azerbaidjan i Armènia reprenen la guerra i n’obren una altra davant Putin

En aquesta ocasió, la resposta a les evasives de la Comissió no ha pogut ser més eixordadora. Durant el ple d’Estrasburg es va aprovar una moció per la qual el Parlament deixava clara la seva opinió en relació amb Hongria, al manifestar que aquest país ja no pot ser considerat una democràcia, sinó una autocràcia electoral. D’aquesta manera, es pressiona el Consell per prendre les mesures oportunes contra Hongria, una cosa que no pot ser altra cosa que l’aplicació de l’article 7. Potser ara, en el context del refredament de les relacions entre Polònia i Hongria, aquest procediment pot tirar endavant.

El curs polític de la Unió comença abordant qüestions geopolítiques que tots tenim al cap i que inclouen la cohesió davant Rússia o la qüestió energètica, però que deixen en segon pla altres com el Pacte Verd europeu o la reforma de l’asil. I aborda amb molta menys assertivitat altres qüestions, sense les quals el projecte europeu no té sentit, com la construcció d’una Europa social o el reforçament de l’Estat de dret.