L’exclusió del castellà en l’educació: el català com a arma identitària

Als ciutadans catalans que exigim el degut respecte als nostres drets recollits a la Constitució Espanyola no ens queda cap altra alternativa que recórrer a ‘judicialitzar’, a demanar per mitjà de la Justícia... que es faci justícia. Així ho fem les entitats que formem Escuela de Todos-Escola de Tothom des de fa anys, així ho continuarem fent perquè fins i tot el Govern en persona sap que el mur identitari entorn de la llengua s’esfondra inexorablement.

El decret aprovat pel Govern nacionalista de la Generalitat, i la posterior llei aprovada pel Parlament de Catalunya amb l’objectiu d’eludir l’aplicació d’una sentència del TSJC, representen l’enèsima burla a les sentències judicials que han decidit a favor que tant el castellà com el català es considerin llengües vehiculars en l’educació.

Cap escola pública de Catalunya ha d’impartir durant aquest curs escolar un 25% d’assignatures en castellà malgrat que així ho exigeix la llei i malgrat que aquesta és la llengua majoritària dels catalans. Així ho ha ordenat de manera taxativa, tot i que dubtosament legal, als directors dels centres educatius el conseller d’Educació del Govern, el senyor Gonzàlez-Cambray.

El castellà és una de les dues llengües oficials de Catalunya i la seva persecució en l’entorn escolar és una aberració inconstitucional. I amb tot, potser el més desesperant per als catalans lleials és que les institucions de l’Estat, en comptes de vetllar per una educació de qualitat en tots i cadascun dels racons del nostre país, hagin acceptat les regles del joc d’un nacionalisme pervers i supremacista que, sense cap oposició, ha tingut la gran habilitat de situar el debat sobre la llengua al terreny polític.

Les preguntes s’amunteguen des de fa anys. ¿Per què a Catalunya els pares amb prou mitjans econòmics poden triar la llengua d’escolarització dels seus fills i les altres famílies veuen conculcats els seus drets lingüístics? ¿Per què a alguns nens se’ls atorga el privilegi de ser escolaritzats en la seva llengua materna i d’altres són deshumanitzats i condemnats a ser ciutadans de segona des de molt petits? ¿Per què les institucions catalanes utilitzen sistemàticament la llengua com a excusa per atropellar llibertats, dividir la societat i assenyalar públicament professors, famílies i nens?

La resposta és senzilla. Una vegada descartada pel nacionalisme la possibilitat de demostrar que els ciutadans amb vuit cognoms catalans fossin membres privilegiats d’una ‘raça superior’, tria utilitzar la llengua com a bandera identitària. Això comporta col·locar el relat mil vegades repetit que el català és un idioma perseguit que ha de ser defensat pels considerats bons catalans i, alhora, que el castellà, llengua aliena a Catalunya, ha de ser erradicat.

I tot això, ¿amb quina finalitat? ¿Pot ser defensat amb arguments pedagògics? ¿Per millorar l’atenció als nens i als joves durant l’escolarització? ¿Per assegurar una millor educació, una formació de més qualitat? Evidentment no. Es tracta del manteniment d’un sistema clientelar que beneficia l’anomenada ‘crosta’, que cosifica els altres i els nega els seus drets amb la finalitat de mantenir la seva Ítaca, un engany que els reporti prou vots per perpetuar-se en el poder, exclusivament en benefici propi i no en el dels seus conciutadans.

Notícies relacionades

Milers de persones demanen a Barcelona el castellà com a llengua vehicular a l’escola

El TSJC rebutja mesures per aplicar el 25% de castellà en totes les escoles catalanes

Com a societat hem combregat durant massa temps amb rodes de molí i, en moltes ocasions, hem abandonat a la seva sort pares i professors valents que, amb un gran cost personal, fa anys que lluiten pels drets de tots. Davant l’últim desvergonyiment d’un Govern que es vanagloria de saltar-se la llei amb total impunitat ha arribat el moment de sortir al carrer.

La conjunció lingüística promulgada en l’Estatut avala una societat bilingüe, l’escola també ha de ser-ho. Les 15 entitats englobades a Escuela de Todos-Escola de Tothom, entre les quals hi ha Societat Civil Catalana, estem compromeses en la lluita per les llibertats i els drets fonamentals. És per això que, a més de continuar ‘judicialitzant’ hem convocat una manifestació diumenge vinent 18 de setembre a Barcelona. Una manifestació que no va en contra els drets de ningú, sinó a favor dels drets de tothom; no va contra el català, sinó a favor del bilingüisme real; no va d’enfrontar, sinó de conviure en un marc democràtic d’igualtat de drets i oportunitats. Si tu també vols contribuir a fer que el futur sigui millor... ¡T’esperem diumenge a l’Arc de Triomf!