Debat públic Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Feministes de saló
La prostitució és l’esclavitud del segle XXI, sense diferències ni matisos. En ella el que hi ha és violència masclista
Una xarxa de prostitució regalava serveis a clients habituals. /
Divendres vinent 23 de setembre és el Dia Internacional contra l’explotació sexual i el tràfic de dones, nenes i nens. Sembla mentida que en ple segle XXI encara hàgim de reivindicar l’abolició de l’esclavitud en totes les seves formes. Sembla mentida que en ple segle XXI dones, nenes i nens puguin ser ultratjats i violentats per proxenetes i puters. Sembla mentida que en ple segle XXI els drets humans existeixin només per a uns quants. Per a unes quantes. L’explotació sexual és la forma més comuna d’esclavitud.
Resulta paradoxal, alhora que alarmant, que en el dia d’avui algunes forces polítiques autodefinides com «revolucionàries», «feministes» i d’«esquerres», diferenciïn entre tràfic i prostitució. Com si hi hagués una prostitució bona, com si hi hagués una explotació sense violència. Com si hi hagués una esclavitud escollida.
Fa uns dies, descobria amb sorpresa una esmena a la totalitat de la CUP a la proposició de llei per erradicar el proxenetisme en totes les seves formes del Partit Socialista. En la seva proposta s’inclouen expressions i afirmacions com les que segueixen: «prostitució consentida i sense coacció», com si esclavitud i llibertat poguessin estar unides per una conjunció, quan és evident que s’haurien de mantenir contraposades mitjançant una disjuntiva; «serveis sexuals». Com si la violència sexual pogués formar part d’un catàleg de serveis privat (o potser públic, ja sabem de la seva tendència a internalitzar serveis); «amos de clubs, bars, agències de contactes o pisos», com si no es referissin a explotadors proxenetes i a la pràctica de la terceria locativa que intensifica l’explotació de les dones prostituïdes. No extorsionant-les únicament sobre la violència sexual que pateixen, sinó també obligant-les a llogar els habitacles en els quals són violentades.
Només les feministes de saló poden fer afirmacions tan aberrants com les exposades. Les dones i homes que creiem en el feminisme com un moviment social i polític transformador, tenim clar l’objectiu: «El feminisme és la idea radical que les dones som persones», com afirmava Angela Davis.
Entretots
Tots i totes sabem que el sistema esclavista es caracteritzava per no considerar persones als i les esclaves. Per tant, no es pot ser feminista i defensar la prostitució com a treball sexual lliure i consentit. Des del feminisme és la nostra obligació ser clares i contundents. La prostitució és l’esclavitud del segle XXI, sense diferències ni matisos. No hi ha llibertat en la prostitució. No hi ha treball en la prostitució. En la prostitució el que hi ha és violència masclista i esclavitud. I no podem ni hem de diferenciar tracta i prostitució. Tracta i prostitució són dues cares d’una mateixa realitat que no es poden separar. Totes dues participen del mateix marc mental patriarcal que ens violenta totes i cadascuna de nosaltres. El mateix que els autoritza a violar-nos en grup. El mateix que afirma, segons l’OMS, que una de cada quatre dones ha patit o patirem violència masclista.
Cridem-ho als quatre vents, no permetem que els homes masclistes i les feministes de saló perpetuïn i blanquegin l’explotació sobre cap dona. Perquè si ens toquen a una, ¡ens toquen a totes!
