NEWSLETTER
Virtuts i límits del consum responsable
Animat debat en el consell de redacció. Juan Ruiz proposa als lectors utilitzar una calculadora que serveix per respondre a una demagògica pregunta: ¿quants esclaus treballen per a tu? Es tracta d’una aplicació que promou un consum responsable per acabar amb l’esclavitud en la fabricació de roba en països empobrits. Algunes veus suggereixen que és una manera d’alliberar de les seves culpes les administracions que no són capaces d’erradicar aquest tipus de pràctiques expulsant del lliure comerç els països que incompleixen la llei. D’altres suggereixen que les empreses haurien de complir la llei i evitar lucrar-se amb això en lloc de netejar la seva imatge amb campanyes edulcorants. El debat està servit.
La globalització, el canvi climàtic i l’economia submergida generen aquesta mena de controvèrsies. ¿Fins a quin punt són el resultat del cinisme de l’empresa, de la desregulació dels estats o del comportament dels consumidors? De tot una mica. L’inoperant és passar-se les responsabilitats d’uns als altres com si fossin excloents. Les empreses diran que el públic vol preus baixos i que els estats són incapaços d’assegurar que tots compleixen la mateixa legalitat, la qual cosa genera competència deslleial. Els governs diran que no poden tancar fronteres ni intervenir en tercers països. I els consumidors que no tenen per què corregir amb el seu comportament individual la falta de coratge dels governs i de les empreses. I la casa sense escombrar.
«La temptació de la innocència –escriu Helena Béjar a ‘El mal samaritano’ – és una malaltia infantil de l’individualisme». Consisteix a mirar d’eludir les conseqüències dels actes propis i així gaudir dels beneficis de la llibertat sense patir-ne cap dels costos». Una mica d’això ens passa. Als consumidors, a les empreses i als governs. Però les coses no s’han mogut mai a la història si algú no les empeny. Com diuen els politòlegs, s’ha de donar incentius a les conductes. El consum responsable és un estímul a les empreses perquè canviïn de pràctiques laborals o mediambientals. I avergonyeix els governs que diuen que no s’hi pot fer res. Uns poden fer més que d’altres i uns tenen més responsabilitat que d’altres. Però tots en alguna mesura.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
