Article d’Ana Bernal-Triviño Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’escola no és un aparcament
Tractem tot com si el problema fossin les nostres filles i fills. I no. El problema és el sistema de treball i producció, amb jornades poc flexibles i llargues
El PSOE de Madrid ha proposat l’obertura de les escoles de set del matí a set de la tarda per a la conciliació familiar. Ayuso, com a presidenta, estudiarà la mesura. La finalitat és evitar «reduccions de jornada» i «excedències». Aquesta és la veritat de fons i demostra que és lluny d’entendre què és conciliar i què és l’escola. Fa la sensació que és una mesura per apagar el foc, solucionar l’avui i no el demà, tractar un problema estructural com si fos temporal.
L’escola no és una plaça d’aparcament on deixar els nens. És un lloc de formació. És cert que hi ha feines per autònoms o que no tothom té avis i àvies que ajudin. Però tractem tot com si el problema fossin les nostres filles i fills. I no. El problema és el sistema de treball i producció, amb jornades poc flexibles i llargues.
Entretots
Entenc que és més fàcil donar la culpa a l’escola que a les empreses, per evitar conflictes, però en algun moment les empreses (algunes, ho fan) hauran de donar un cop de mà. Perquè només quan organitzin d’una altra manera la jornada laboral es podrà aconseguir la veritable conciliació i és que l’home assumeixi al 50% les tasques. Perquè quan es reculli el nen o la nena de l'escola a les set de la tarda, les tasques continuen a casa i elles, les mares, continuaran amb el sopar i organitzaran l’endemà. Sé que cada vegada els homes n’assumeixen més, però les estadístiques no indiquen això. Per cert, qui no té fills ni filles però cuida un adult, ¿com s’evita que redueixi jornada o que deixi la feina? Obrint escoles, no. Per això el problema és estructural i no se soluciona amb pegats.
La infància no necessita més hores de tallers. Necessita més contacte amb els seus pares i mares, abraçades, parlar més, crear més confiança... i això passa per compartir hores, no amb ser més hores lluny. Després diem que la joventut és indiferent, que no parlen amb els seus pares i ens alarma la seva salut mental, però és que només mirem mesures de producció econòmica i no emocional, que és la que sosté la vida.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
