Inflació: sense solucions senzilles

L’encariment del cistell de consum no ens hauria de sorprendre, ja que els productes energètics i aliments no elaborats són d’una gran volatilitat; precisament per això, no formen part de la inflació subjacent. Un fet rellevant que no resta transcendència al drama de gaires famílies, que ja no saben com fer-s’ho per alimentar-se amb una mínima suficiència. 

L’alça de preus esmentada se sustenta en diversos factors, derivats en bona mesura de la guerra d’Ucraïna; des de l’augment de l’energia que castiga l’elaboració i transport, a la disminució de les enormes exportacions ucraïneses de gra. Hi podem afegir una sequera que ha colpejat l’oferta espanyola i, també, la de grans productors globals, com l’Índia; sense oblidar l’abús en les seves posicions monopolístiques dels ‘traders’ mundials de cereals, que campen al seu aire en aquest món obert i descontrolat. 

Notícies relacionades

Inflació a l’agost: els aliments acumulen una pujada anual del 13,8%

Guerra Rússia-Ucraïna avui: última hora i totes les claus de la invasió, en directe

En aquest punt, el marge real de l’administració per limitar els preus és pràcticament nul, a diferència del que passa amb l’energia, en què mitja dotzena de companyies ofereixen uns quants productes. Per contra, la distribució alimentària, amb els seus milers i milers d’articles, ja està subjecta a una gran competència, mentre que millorar l’eficiència de les cadenes alimentàries, des de la producció a la venda a la menuda, és una tasca molt complexa que no es resol d’avui per demà. 

A causa d’aquesta volatilitat que esmentàvem, a mesura que es recondueixin les disfuncions que sustenten la inflació global, els preus aniran disminuint. Mentrestant, l’única alternativa és afinar en la compra, amb o sense el cistell d’aliments que pretén algun ministeri, i recórrer a les ajudes públiques directes per a les famílies més vulnerables.