La crisi dels ventiladors

Fa anys que els científics adverteixen dels efectes del canvi climàtic però només ara hem descobert que davant l’augment de les temperatures, no tenim aules preparades per fer classe al juny i el setembre. Aquesta és potser una de les primeres conseqüències en l’àmbit educatiu, però som a l’antesala del que vindrà i en el debat social trobem a faltar anar més enllà dels ventiladors. A més de condicionar els espais, ¿no seria l’hora de preguntar-se també de quina manera condicionarà aquesta nova realitat els continguts i les pràctiques educatives? ¿Tenim un currículum ecosocial? ¿Participaran els alumnes i les alumnes en les decisions sobre què i com canviar-ho?

Cada vegada són més les veus que denuncien, amb raó, que traspassar a l’escola la responsabilitat d’educar sobre tantes i tan variades qüestions no és més que un reflex de la impotència política. L’escola efectivament no pot abordar a soles moltes problemàtiques, i per això hi ha una llarga experiència de treball amb altres actors. A Catalunya, les oenagés de cooperació i justícia global fa dècades que col·laborem per canviar el món a través de l’educació, i per canviar la nostra societat i la nostra educació a través de l’aproximació a d’altres cultures i realitats. El que avui anomenem «educació per a la justícia global» és el resultat d’un llarg camí de propostes i aprenentatges que comença en els anys 60 del segle passat, des de Paulo Freire a bell hooks. Com agents educatius que som, ens ha decebut especialment que el procés de renovació del currículum hagi sigut una oportunitat perduda per impulsar els continguts ecosocials i per ampliar la mirada educativa. Malgrat que el nou currículum parla dels ODS de les Nacions Unides, és encara insuficient a l’hora d’abordar seriosament les múltiples crisis globals que viu i viurà l’alumnat, i de donar-los eines per començar a construir futurs més justos i sostenibles.

A finals de l’any passat, ‘The Lancet’ va publicar els resultats d’una enquesta sobre l’ecoansietat feta a 10.000 nens i joves d’entre 6 i 25 anys de 10 països molt diferents (del Regne Unit a Nigèria), i els resultats eren desoladors: el 75% consideraven que el futur era aterridor, i el 56% creien que la humanitat estava condemnada. La investigació treia la conclusió que aquestes pors estaven directament relacionades amb la percepció que els governs no farien res per arreglar-ho.

Notícies relacionades

Exemplaritat i política

Demi Moore i el que queda dels Oscars

La sensació de ‘no future’ s’estén entre els joves i les joves del planeta. Des de la societat civil organitzada estem convençudes que si hi ha cap prioritat és educar en la possibilitat d’un futur millor, contra la impotència política, i fer-ho des d’una visió més internacional dels problemes i les solucions, amb la justícia global com horitzó. Per això reivindiquem un currículum més transformador: ecosocial, transfeminista, decolonial i orientat a la promoció de la diversitat, la cultura de la pau i la defensa dels drets humans arreu del món. Un currículum útil per desenvolupar el sentit crític, solidari i comunitari que ens permeti sortir de l’ansietat paralitzant, i faci propostes de com cuidar-nos i com cuidar el planeta. Que ajudi a entendre per què fa tanta calor a les aules, que ajudi a buscar solucions per mitigar-la, que ajudi a preguntar-nos si fan falta ventiladors o no, o adonar-se’n que si els porten els pares, n’hi haurà en unes escoles i en d’altres no.

Molt més enllà dels ventiladors, els nens i joves d’avui han de sentir que el futur és habitable i que el poden construir. L’escola i les entitats necessitem les administracions implicades. Les taules de diàleg i articulació són imprescindibles. El Departament d’Educació ha d’entendre que sense un sistema educatiu més obert i participatiu no es pot impulsar una ciutadania crítica, responsable i compromesa amb la seva realitat. Des de la Direcció General de Cooperació han d’integrar la dimensió educativa a la seva política pública, i ajudar a incorporar a l’escola qüestions socialment rellevants. No és cap utopia. Ja hi ha moltes escoles, professionals i entitats treballant-hi. Alguns els trobareu a Terrassa el 14 i 15 d’octubre en la jornada Canviar l’Educació per Canviar el Món. Deixem de trobar a faltar Greta Thunberg i treballem perquè hi hagi milers de joves com ella abans de 10 anys. És urgent.