Joan Carles, ‘el rei’

L’escapada de cap de setmana que va fer a les regates de Sanxenxo va ser la millor prova que Joan Carles ha deixat de ser el fi analista de la realitat que temps enrere va saber acompanyar el país cap a un camí sense retorn, la democràcia. I malgrat que ara hi hagi evidències que el seu paper en la Transició va poder no ser tan decisiu, aquesta narrativa del seu llegat l’acompanyava a nivell nacional i internacional. D’aquest capital va viure còmodament més de 30 anys com a cap d’Estat obert, juntament amb les relacions amb les principals monarquies internacionals, que van ser tremendament útils en l’àmbit de les relacions internacionals; i, per exemple, al Marroc. Per tot això, Joan Carles sap bé que és a fora, però el dia que es mori, s’haurà de plorar, plorar i plorar.

Per això, la decisió d’acceptar la invitació al funeral d’Isabel II, el necroesdeveniment mundial de, almenys, la dècada, demostra que el pare del Rei Felip VI s’ha declarat en rebel·lia cap al seu propi fill, que el va castigar sense imatge en la seva escapada a Espanya el maig passat. Però també cap al seu propi llegat històric, que pretén esborrar a cop d’actes inapropiats que demostren que, amb diners i sense diners, fa sempre el que vol, perquè considera que la seva paraula és llei.

Notícies relacionades

Les ‘Mamarazzis’ esbudellen la relació que el rei Joan Carles va mantenir amb Queca Campillo, la seva amant més fidel

Letícia, la millor aliada de la monarquia

El que era el Rei Joan Carles, ara és, Joan Carles, ‘el rei’.

PD: Aquesta setmana ha sigut el 50è aniversari de la reina Letícia, una de les persones que amb més professionalitat està contribuint a regenerar la institució monàrquica i el seu futur. Els que la van criticar més en els seus inicis van ser els monàrquics ortodoxos, els mateixos que avui aplaudeixen Joan Carles en els seus actes de rebel·lia i els que avui contribueixen amb més afany a la instauració de la república a Espanya.