Article de Valentí Puig Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La noia del hijab
Durant dècades, les successives tendències del feminisme occidental no han parlat gaire de l’anul·lació dels drets de la dona per part del règim islàmic iranià
Pel febrer de 1979 un vol d’Air France partia de de París amb un personatge de barba profètica, de 76 anys, celles embullades, front intolerant, turbant negre, túnica, gest totpoderós i sever. L’ayatollà Jomeini tornava a l'Iran –l'antiga Pèrsia- a instaurar, amb violència política, un règim teocràtic que ha alterat el geo-equilibri d’Orient Mitjà i més enllà. Mentre la revolució islàmica enviava el Sha Reza Pahlevi a l'exili, els últims dies de Jomeini a París van ser lloats per intel·lectuals tan cèlebres com Foucault i Sartre.
Més de quaranta anys després, una jove iraniana que duia incorrectament el vel hijab –com tantes dones que no accepten la imposició- va ser detinguda per la Policia Moral que tutela els costums segons la xaria. Sempre s'especula sobre si a Teheran manen els radicals –guanyadors en les últimes eleccions- o els evolucionistes, però amb uns i altres el fonamentalisme continua dictant la norma. La jove va morir en un hospital després de rebre una pallissa brutal –segons la informació més fiable- que la va deixar en coma. És un dels milers de casos coneguts ara per ara.
Per dècades les successives tendències del feminisme occidental no han parlat molt de l'anul·lació dels drets de la dona pel règim islàmic iranià. Per contrast amb les reformes que va propugnar el règim despòtic i policial del Sha –prohibició del vel, per exemple-, el remei fonamentalista ha estat molt pitjor que la malaltia. Quan caigué el Sha, la revolució islàmica va tenir un govern provisional i Jomeini va dir que li donaria "una puntada de peu a les dents" pocs després d'haver-se auto-proclamat la gran garantia democràtica. Ara, afeblit per les sancions internacionals que li foren imposades per voler armament nuclear, l'Iran té una inflació del 52%, perquè el seu petroli no té mercat.
Notícies relacionadesAmb o sense inflació, el règim iranià segueix al control d'organitzacions terroristes com la Hizbollà que va destruint el Líban o Hamàs –precedents de les bombes-suïcida- que pertorba encara més el futur de Palestina. A la guerra freda d'Orient Mitjà, Aràbia saudita lidera el bloc sunnita; l'Iran, el front de l'Iran. No s’acaba la història d'horror i destrucció en un escenari que va de Beirut a Buenos Aires, de l'Afganistan al Caucàs o el sud-est asiàtic.
La crònica del programa nuclear de l'Iran –amic de Rússia- i l'oposició de Washington és un dels majors embulls bizantins de la postguerra freda. A principis de segle, els inspectors de l'Organització Internacional d'Energia Atòmica (IAEA) detectaren un programa iranià secret que incomplia les estipulacions de no proliferació. Hi hagué sancions i condemnes. El temor a el règim agressiu de l'Iran arribés a tenir armes nuclears era general. Després Obama va signar un tracte amb l'Iran, Trump el va anul·lar i ara Biden sembla disposat a donar-li continuïtat, encara que Teheran no deixa clar si renúncia a tenir un arsenal nuclear que dislocaria la seguretat de la zona i d'Occident. És el llegat d'aquell ayatollà que Sartre va veure com un llibertador, a diferència de les dones obligades al hijab.
