El nostre món és el món | Per Joan Tapia Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La rebel·lió de l’escolà
García-Page desqualifica les aliances de Pedro Sánchez i les crítiques d’insolvent al líder del PP
Fins dilluns, entre els actuals caps del PSOE, no els del passat, el lideratge de Pedro Sánchez, des que va guanyar la moció de censura a Rajoy i dues eleccions generals el 2019, va ser molt poc discutit.
El propi Emiliano García-Page, que a les primàries del PSOE va votar Susana Díaz i que ha sigut president de Castella-la Manxa dues legislatures (la primera amb suport de Podem), va dir al juliol: «Al PSOE hi ha un líder per a tot Espanya, la resta només som escolans». Després: «Tenim la unanimitat perfecta, la d’un».
Però aquest mateix García-Page, que dijous passat a Toledo i dissabte a Saragossa va aplaudir Sánchez, va trencar esquemes dilluns al contradir el president, en declaracions a ‘El Mundo’, en tres assumptes clau. Una, el Govern té «males companyies». El problema no és acabar la legislatura... Si seguim així és evident que hi haurà un càstig... Quan se’n va anar Pablo Iglesias va reconèixer que concentrava molt rebuig social i el núvol del rebuig no s’ha diluït. Va afegir, que no va tenir més remei que pactar amb Podem (el 2015), però els va deixar clar des del primer dia si l’objectiu era guanyar-los i fer-los fora... Si les baralles internes en el Govern són quotidianes i el permanent debat amb el soci minoritari no genera certesa és negatiu.
La segona crítica és la dependència parlamentària d’ERC i Bildu «que porten en el seu codi polític la voluntat de desestabilitzar a l’Estat, d’atacar-lo o fins i tot de trencar-lo... ERC té dret a reclamar la independència, però em preocupa que utilitzi el poder institucional per subvertir la Constitució»
La tercera, potser la més rellevant en aquest moment: «Hi ha una agenda d’Estat que sobrepassa una legislatura que s’ha de pactar entre els dos grans partits que aposten per l’estabilitat constitucional». Després, «jo de Feijóo... tinc un bon concepte... no comparteixo ni m’identifico amb aquest apel·latiu d’insolvent, ni crec que sigui encertat... Haurem d’acabar amb l’eterna tendència al frontisme. La gent està d’acord en unes coses amb el PP i en d’altres amb el PSOE. No s’ha de tenir militància fanàtica. Les pròximes eleccions les guanyarà el que menys baixi al fang».
Caram, ¿per què García-Page aplaudeix Sánchez uns dies i dilluns li llança una esmena a la totalitat? Gent que el coneix bé diu que és un polític estireganyós (vuit anys alcalde de Toledo i president autonòmic des del 2015) que coneix bé la seva terra. No dona puntada sense fil i ara el seu únic objectiu és ser reelegit president al maig per al que necessita majoria absoluta. I sap que a Castella-la Manxa, Podem pinta poc, i els independentistes agraden menys. No vol quedar atrapat en els pactes de Sánchez. La seva gran batalla és aconseguir el màxim del vot moderat, una part de la qual va votar Pepe Bono i José María Barreda (dos expresidents socialistes) i després a Dolores de Cospedal. I a més creu que el Govern Frankenstein, tot i que potser va ser necessari, no podrà repetir-se.
No busca trencar amb Sánchez, i menys amb el PSOE, però sí prendre distàncies i creu que el president haurà de cedir. També necessita conservar Castella-la Manxa. Creu que Sánchez és estimat entre els militants, però que ha perdut moltes plomes en l’electorat manxec. Que té menys popularitat que ell.
Un exdirigent reflexiona: «Potser va pensar que es va comprometre massa amb Sánchez dijous i dissabte i que havia de compensar-ho». Però, ¿destrossant tant el discurs del Govern? «Bé, té el seu objectiu, ser reelegit sigui com sigui, però li falta finesa, és més tosc que Bono».
L’explicació és racional, però quan s’inicia una rebel·lió mai se sap el final. I hi ha altres presidents autonòmics que poden pensar el mateix. No els convé ser associats ni amb Podem ni amb Bildu... i potser tampoc massa amb Sánchez.
Notícies relacionadesPerò el més enigmàtic de l’entrevista és el final, quan preguntat sobre què passarà al PSOE diu: «No hi pot haver un altre 1 d’octubre del 2016 (el comitè federal que va perdre Sánchez i va partir el PSOE en dos). Les coses no poden arribar una altra vegada a aquest punt».
¿Vol al final, i malgrat tot, tancar files amb Sánchez, o preferiria la seva dimissió? Potser tot depengui del resultat de les autonòmiques i municipals de maig.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
