Article de Carme Poveda Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿Hi haurà recessió?
El creixement durarà fins que l’efecte negatiu de la inflació i de la pujada de tipus sobre el consum i la inversió sigui superior a l’efecte positiu de la recuperació del turisme i del consum embassat
Una de les preguntes més recurrents que m’han fet familiars i amics les últimes setmanes és: ¿hi haurà recessió? La resposta no és senzilla, però intentaré explicar-la aquí breument. En aquest moment, l’economia espanyola i la catalana encara estan creixent i recuperant-se del xoc pandèmic. És a dir, mentre que la majoria de països de la UE van recuperar l’any passat el nivell de PIB que tenien abans de la covid-19, a Espanya encara ens queda un 1,7% per tornar al nivell que teníem el 2019, xifra similar a la de Catalunya. La raó és que la recuperació de la nostra important indústria turística, que directa o indirectament representava el 12% del PIB abans de la pandèmia, no va començar a elevar-se amb força fins aquest estiu. Els efectes d’aquest impuls del turisme juntament amb el consum embassat per les famílies durant la pandèmia, que ens fa fet llançar la casa per la finestra aquest estiu, estan actuant de motor de l’economia, compensant fins i tot l’efecte negatiu de l’alça dels preus.
Però, ¿fins quan durarà aquesta situació? Fins que l’efecte negatiu de la inflació i de la pujada de tipus d’interès sobre el consum i la inversió sigui superior a l’efecte positiu de la recuperació del turisme i del consum embassat. Aquest moment probablement arribarà aquest hivern. Per això, cada vegada hi ha més projeccions que apunten a un estancament o lleugera contracció del PIB a final d’any, però ni de bon tros comparable amb la que probablement es produirà a Alemanya o Itàlia, economies molt més dependents del gas rus.
De fet, el que persegueix la política monetària del Banc Central Europeu amb la pujada dels tipus d’interès (ja situats en l’1,75% i que podrien tornar a pujar un 0,75% a l’octubre) és, precisament, frenar l’economia a través d’un increment del cost del deute i, d’aquesta manera, no afegir més pressió sobre els preus de la que inevitablement prové de l’energia i altres matèries primeres bàsiques. El resultat i l’efectivitat de la política monetària no estan exemptes de controvèrsia entre els economistes, perquè estem lluitant contra una inflació que és principalment d’oferta (costos energètics) amb mesures de contenció de la demanda (pujada de tipus d’interès) que tindran un impacte molt negatiu sobre l’economia. Però no hi ha cap altra alternativa, més enllà de les mesures en les quals està treballant la Comissió Europea basades en la reducció del consum energètic, l’acumulació de reserves i l’aplicació de límits en la fixació de preus, amb l’esperança dipositada que la guerra acabi aviat.
Entretots
A curt termini, per tant, el camí ja està traçat. Però el que més ens ha de preocupar és el mig termini. Si la inflació s’enquista a través del contagi dels preus de l’energia a la resta del cistell de consum o bé a través d’una espiral preus-salaris, l’impacte negatiu serà més greu i més persistent, i llavors sí que podríem patir una recessió a l’ús. La quantitat de convenis col·lectius que està pendent de firma i que podria donar lloc a mobilitzacions afegirà més tensió a la tardor. Només a Catalunya n’hi ha 185 pendents de pactar, segons fonts sindicals, entre els quals alguns de molt significatius com el conveni del metall a la província de Barcelona, el de l’hostaleria i el turisme i el de la neteja d’edificis i locals.
Tot i així, les últimes notícies sobre l’evolució dels preus de l’energia, el gas i les matèries primeres són positives. Però farà falta que la inflació subjacent (aquella que no incorpora els preus energètics ni aliments no elaborats) també comenci a moderar-se, i això encara no es veurà els pròxims mesos. Anem pas a pas. Si les mesures europees i les espanyoles que busquen contenir els preus de l’electricitat i el gas funcionen, podríem començar a notar una moderació de la inflació aquesta tardor que, sumada a l’efecte esglaó negatiu (com a conseqüència que els preus es van disparar a partir del setembre passat), podria treure pressió al BCE per efectuar importants pujades dels tipus d’interès. En paraules de la seva presidenta, Christine Lagarde, «les dades i només les dades són el que marcaran les pròximes actuacions del BCE». I en això estem. Però com dic sempre als meus familiars i amics, els economistes sabem interpretar millor el passat que preveure el futur.
