Anàlisi Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿A quina hora fan la reforma horària?
Soc optimista i m’atreveixo a afirmar que anem millor, especialment arran de les mesures de flexibilitat i del teletreball que moltes empreses van adoptar després del confinament
Els puc oferir taula a la terrassa per dinar a les quatre i mitja. És una mica tard, sí. Comencem a l’una i la resta ho tinc ple. Al xiringuito de luxe on preparen unes paelles de mort davant el mar, allarguen l’horari per menjar, però continua sent impossible que et serveixin a les dotze. França és lluny i el personal no segueix encara horaris europeus. És clar que després el teatre comença a les vuit; aquí hem avançat. Soparem després; abans, impossible. Serà fàcil trobar un restaurant amb la cuina oberta fins a mitjanit. Com que demà és festa, doncs el desordre no importa gaire. I en els laborables, ¿alguna cosa ha canviat des que, al 2014, un grup interdisciplinari, liderat per Fabián Mohedano, pressionés per una reforma horària perquè no allarguem improductivament la jornada laboral, amb una aturada per dinar, ficant-nos al llit tard i dormint menys que la mitjana europea? Per no parlar de la conciliació. ¿Aniràs tu a recollir el nen al col·le a dos quarts de cinc de la tarda? ¡Que les extraescolars no comencen fins a l’octubre! Com saben, la discussió horària també és pedagògica. D’Alemanya a Portugal, la proposta d’obrir les escoles amb horari estès, de 9 a 19 h ja és una realitat.
Soc optimista i m’atreveixo a afirmar que anem millor, especialment arran de les mesures de flexibilitat i del teletreball que moltes empreses han adoptat després del confinament per la covid-19. L’abril del 2020, la gerent municipal de Barcelona, psicòloga social, Sara Berbel, va dictar una instrucció per als treballadors públics, que incloïa una enorme racionalització horària, modèlica i internacionalment referenciada. Des d’abril del 2022, Barcelona és la primera capital mundial de les polítiques del temps i portaveu de la Xarxa de Governs Locals i Regionals. El repte és internacional. Assistim aquests dies a la primera Setmana Iberoamericana dels horaris i el temps. Conferència inaugural: ‘La clau de la felicitat: el dret al temps’.
La vicepresidència segona i el Ministeri de Treball pressionen per una futura llei d’usos del temps, i es recolzen tècnicament en la BTUI (Barcelona Time Use Iniciative), que prepara un estudi teòric i pràctic amb propostes concretes.
Notícies relacionadesDes de l’Observatori de Lideratge a l’Empresa, de la UPF-BSM, hem estudiat com la falta de desconnexió digital comporta perjudicis, tant per a la productivitat empresarial com per al benestar personal. Actualment investiguem quines mesures porten a terme les empreses que situen el temps com a factor clau del benefici empresarial i del benestar personal, posant el focus en les companyies de la xarxa NUST (Nous Usos Socials del Temps). Són necessaris els estudis i molta més conscienciació social pedagògica. Però ja els avanço que la flexibilitat horària és tendència i un element clau no només per atraure, sinó per retenir el talent. En joves i treballadors qualificats. Si es gestiona bé el temps laboral, hi ha vida per a la vida.
*Sílvia Cóppulo és membre del Consell Assessor de Persones Expertes de la BTUI (Barcelona Time Use Iniciative).
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
