NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Madrid-Barcelona, passat-futur
Barcelona està de festa. Torna la Mercè. Les tertúlies de la ciutat continuen melancòliques. La sortida de la pandèmia ha fet tornar els turistes, en menys quantitat però a millor preu. El temple de l’Eixample ha sigut profanat per les ‘superilles’. Les terrasses dels bars no es consoliden als carrers ocupats per la maquinària. La festa es trasllada a Ciutat Meridiana sense entusiasmar els seus veïns. Arriba la Copa Amèrica de Vela. Les seus d’empreses continuen sense tornar. Es recupera l’alegria malgrat la guerra que, curiosament, tot i ser mes pròxima, no ha concitat ni una manifestació. Aquell ‘No a la guerra’ era segons i com. Per a certa Barcelona, els russos continuen sent menys antipàtics que els americans. El sectarisme condueix a aquest tipus de fariseismes. La pregunta és recurrent: ¿ha caigut Barcelona en la decadència? ¿Li ha passat Madrid per davant? ¿O Màlaga segons alguns? Els decadents són alguns sectors, algunes empreses i algunes ideologies.
Les percepcions depenen dels indicadors. Amb la vara de mesurar del segle XX, Madrid va millor que Barcelona: augmenta en turisme, capta empreses (especialment les dels mercats regulats i les que els donen servei), creix en oficines, està de moda, atrau grans fortunes llatinoamericanes... L’altre dia es va publicar una notícia que va passar desapercebuda. Madrid es planteja promoure un districte tecnològic com el 22@ que es va posar en marxa fa... ¡22 anys! Barcelona surt més ben parada amb els paràmetres del segle XXI: compta amb un important teixit d’empreses tecnològiques que es mouen bé en els mercats democràtics, atrau talent dels nòmades digitals, incrementa la qualitat del seu turisme, afronta el repte mediambiental, té una sanitat puntera, allotja universitats de prestigi global, conserva espais de col·laboració publicoprivada...
La ciutat afronta els reptes d’aquest segle tot i que massa vegades el discurs oficial ho faci amb un to antipàtic, basat més en la venjança per certes batalles perdudes al segle XX que en la il·lusió per superar els reptes del segle XXI. Els governs no poden actuar com a activistes, ni de la independència ni de cap altra revolució. Barcelona necessita més diàleg i menys proclames, més propostes i menys protestes, més reptes col·lectius i menys desafiaments sectaris, menys laments i més reconeixements. Que la Mercè els porti.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
