El còctel de Tusquets obre el curs literari

Escriptors, agents, periodistes, llibreters, editors i un llarg ‘name dropping’ del sector, noms i cognoms dels quals només esmentarem l’escuderia Ferrari de Tusquets, els que van acudir a l’esdeveniment: Cristina Fernández Cubas, Fernando Aramburu, Leonardo Padura, Rosa Ribas, Antonio Orejudo, Rafael Reig i Jordi Amat. I l’ombra alegre d’Almudena Grandes. Cremen les moltes pèrdues.

Es va emportar el premi una escriptora novella de 42 anys, Cristina Araújo Gámir, amb una novel·la doblement exposada, pel tema i pel narrador elegits: la violació en grup de la protagonista al final de l’adolescència, escrita des del punt de vista de tots els implicats en el trasbalsador drama. A la vida, sovint, convé arriscar-se, és clar; si no, un va quedant en una previsibilitat de color cafè amb llet. La novel·la es titula ‘Mira a esa chica’, i estarà en llibreries el 19 d’octubre. A veure.

Notícies relacionades

La debutant Cristina Araújo s’emporta el Tusquets per una novel·la incòmoda sobre la violació

Els llibres de ficció que protagonitzaran aquesta tardor del 2022

Després de la pandèmia, hi ha moltes ganes de festa, de socialitzar sense mascaretes, de reprendre el ‘cruising’ de veure i ser vist, d’acudir a trobades per prendre-li el pols a la vida. En els grupets es va parlar sobretot de qui va i qui no va a la Fira del Llibre de Frankfurt i del tremend rock & roll que s’ha muntat després de la fusió de les dues grans distribuïdores de llibres, Àgora i Les Punxes, en un nou centre logístic, EntreDos. També es va comentar la singularitat de l’espai on es va congregar un seguici tan il·lustre: Casa Rius (Enric Granados, 97), un antic taller d’art sacre on ara, mira tu per on, s’ajunten diables de tinta. Es tracta d’una sala modernista de 500 metres quadrats que es lloga per a esdeveniments, i està organitzant una programació cultural fixa.

Impossible prendre’s l’última copa en una terrassa d’Enric Granados i carrers veïns a una hora tan civilitzada com les onze per les restrictives normes municipals. Els veïns necessiten descansar, sens dubte, però tampoc semblava una insensatesa recollir-se just una hora després, a mitjanit. Com les ventafocs obedients.