El debat de la reforma horària
Un pacte que democratitzi els horaris i el temps
Aquesta setmana comença el fòrum iberoamericà de polítiques del temps amb representants polítics i experts mundials en el tema. Representa una oportunitat única per a una organització horària més equilibrada
Tots hem utilitzat l’expressió «no em dona la vida» o «no tinc temps». La majoria de la població anhela trobar un nou equilibri horari que ens permeti viure de manera equilibrada entre feina remunerada, temps lliure, atenció i descans.
Aquest malestar horari s’explica perquè el model d’organització horària, dissenyat al segle XIX, no s’adapta a la societat actual, dificulta trobar l’equilibri entre vida personal i professional i, a més, és poc saludable. Per això, és urgent avançar cap a un pacte que democratitzi el temps, que defineixi les bases per a un nou equilibri horari. Hi ha sis motius que el motiven és urgència.
1. Afecta tota la ciutadania i genera una millor qualitat de vida. La gran majoria de la població desitja més temps lliure i trobar un equilibri horari que els permeti viure millor i tenir més autonomia per disfrutar del temps lliure. A l’Amèrica Llatina, les dones dediquen de mitjana tres vegades més temps que els homes a les tasques domèstiques i d’atenció no remunerades. És necessari trobar una organització del temps més igualitària, que democratitzi el temps lliure, especialment per a dones i persones amb menys recursos. Només així es reduirà la pobresa de temps i s’augmentarà el benestar individual i global.
2. El temps serà la batalla de les pròximes generacions. Hem vist als Estats Units la ‘Gran Dimissió’, el degoteig massiu de treballadors nord-americans que han dit adeu a la seva feina voluntàriament des que es va iniciar la recuperació postpandèmica. En altres llocs del món, moltes persones treballadores, especialment la generació més jove i formada, diu «prou» a aquesta organització horària actual.
3. No es tracta de no treballar, sinó de buscar un equilibri entre vida i feina, com ja reconeix la Guia de l’Ordenació del Temps de Treball de l’Organització Internacional del Treball (2019) per tenir una «feina decent». Un temps de treball més equilibrat permetrà augmentar l’eficiència individual i empresarial i alhora, la satisfacció de la persona treballadora. Una societat que garanteix el dret al temps funciona millor i possibilita que es desenvolupi més talent i innovació.
4. Millora la nostra salut física i mental. La cultura i organització del temps actual no permet un descans apropiat i afecta la nostra salut física i mental. Viure sense tenir en compte els nostres ritmes circadiaris altera el nostre estat d’ànim, produeix més obesitat, més risc de càncer i malalties cardiovasculars. Si volem tenir millor salut, necessitem una organització horària que respongui a aquests criteris, especialment al definir horaris escolars i laborals.
5. Dona resposta a la crisi climàtica i democràtica. Una nova organització de temps va directament relacionada amb l’aposta per les polítiques de proximitat, sostenibilitat i digitalització, que permetran estalviar desplaçaments innecessaris i emissions de CO2 i enfortir la comunitat. Si volem més participació ciutadana i augmentar la qualitat de la democràcia, necessitem posar en valor i democratitzar l’accés al temps lliure. Si la societat no disposa de temps lliure, és impossible que participin en la vida comunitària i democràtica de manera continuada.
6. Constitueix la base de noves polítiques públiques. Des de l’establiment del fus horari adequat, així com dels horaris laborals i escolars, hem de reflexionar sobre la regulació de la societat de 24 hores a través de polítiques públiques multinivell que promoguin el benestar de la població a través d’accions basades en l’evidència i avancin cap al dret al temps.
El pacte del temps és l’instrument que, a través del diàleg en què totes les parts implicades (ciutadania, institucions, empreses, agents socials i ciència) elaboren un nou consens. Ciutats com Barcelona, Bogotà, Montevideo i Estrasburg són conegudes per les seves polítiques del temps, i marquen l’exemple a seguir.
Notícies relacionades
Amb l’objectiu de sensibilitzar la població i crear un espai d’intercanvi de polítiques del temps, aquesta setmana s’ha celebrat la primera Setmana Iberoamericana dels Horaris i Temps, en la qual han intervingut més de 50 persones expertes mundials. Esperem que sigui la llavor dels pactes del temps a Llatinoamèrica, per garantir el dret al temps a tota la ciutadania.
Diego Golombek, Marta Junqué i Ana María Tibin
