Article d’Ana Bernal-Triviño Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Les conseqüències del vel
El debat fals de la lliure elecció queda exposat quan veiem les conseqüències de treure un hijab: des que et matin a fer que siguis repudiada pel teu entorn, com a mínim
Les xarxes s’han inundat d’imatges de dones iranianes tallant-se els cabells o cremant el hijab en manifestacions, arran del cas de Mahsa Amini. Ella no va morir de mort natural, sinó pels traumes provocats per les pallisses rebudes després de ser detinguda i torturada. El seu «càstig»: es veia part dels seus cabells a través del hijab. Aquí fa mal, una vegada més, veure les conseqüències del silenci, els debats trampa i les manipulacions per interès.
Fa mal reconèixer que hagi hagut de passar aquesta mort per parlar-ne. Més d’una vegada m’han callat (com no podia ser d’altra manera, el patriarcat sempre mana callar) per opinar d’aquest tema sent blanca. Però és que també han callat desenes de dones que han viscut aquesta realitat i que aquí han sigut assenyalades o assetjades per no portar el vel. Les mateixes que han compartit les seves històries familiars, les seves pors i pressions. Les mateixes que lluiten aquí contra un relativisme cultural que continua sense entendre que això va dels drets humans de les dones. El debat fals de la lliure elecció queda exposat quan veiem les conseqüències de treure un vel: des que et matin a fer que siguis repudiada pel teu entorn, com a mínim. Passar hores assenyalant qui el porta o no és absurd. El debat no és entre dones, és qui ho ordena i per què.
I fa mal, també, veure com pugen al carro una ultradreta i uns opinants gens feministes per vendre’s com a portaveus d’una causa que manipulen. Ni serveix l’esquerra muda ni serveix la ultradreta que menteixi i utilitzi aquesta mort en el seu benefici. Això no va de racisme, això va de la llibertat de les dones. No ens deixarem arrossegar per falses consignes. Mireu més enllà: els qui ara parlen del vel, però aquí neguen la violència de gènere, donen suport als qui assetgen a la sortida dels centres d’avortaments, o estan en contra de lleis feministes li importa bastant poc ni el vel ni les dones. Evitem caure en les trampes d’aquests debats per anar al fons de la qüestió: que no hi ha llibertat quan t’imposen una norma que es paga amb la teva pròpia vida.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
