Àgora | David Bondia Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Barcelona té problemes... i també solucions
En moments com aquests, a la ciutadania li agradaria veure propostes que prioritzin la defensa dels seus interessos i necessitats, més que la defensa dels interessos i necessitats dels partits polítics
Falten vuit mesos per al 28 de maig del 2023, data assenyalada per a les eleccions municipals, i poder celebrar així la gran festa de la democràcia de proximitat. Encara hem de viure una precampanya i campanya electoral, si és que hi ha alguna diferència entre totes dues, en què totes les opcions polítiques que es presentin intentaran atraure electorat i entrar a formar part dels diferents consistoris municipals.
Sentirem molt a parlar dels problemes que hi ha en l’àmbit municipal. Que Barcelona té problemes ho sabem totes i tots. De neteja, de convivència, de seguretat (no només entesa com a seguretat policial, sinó també de seguretat vital per la falta de vivenda, l’existència de pobresa alimentària i energètica, la no-erradicació de les violències masclistes i LGTBI, les desigualtats entre barris...), de contaminació, d’atur, de precarietat, etc. Molts problemes.
Entretots
Tot això no és nou ni únicament propi de Barcelona, sinó que és inherent a totes les grans i mitjanes ciutats d’arreu del món. Dit això, de la mateixa manera que hi ha problemes, també hi ha solucions. Les hem de buscar. Hem de deixar d’acceptar les coses que no es poden canviar, i de començar a canviar les coses que no podem acceptar.
Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona entenem que la campanya per governar la nostra ciutat es pot afrontar amb dues estratègies molt diferenciades: una, la més fàcil, encenent el foc dels problemes; i l’altra, la més constructiva, alimentant l’imaginari de les solucions. És a dir, es pot actuar amb radar, deixant-se portar pels corrents i les percepcions, o amb brúixola, sabent el que es vol i fent propostes per aconseguir-ho.
En aquesta campanya, en les propostes i debats (tant de bo n’hi hagin), hi ha línies vermelles que no s’haurien de creuar mai. Una d’aquestes és negar la garantia i l’exigibilitat dels drets humans de proximitat, entesos com les aspiracions legítimes o necessitats bàsiques, inherents a totes les persones que habiten la nostra ciutat, que han de ser cobertes per garantir el dret en una vida digna de ser viscuda en l’àmbit municipal. I consubstancial a això, defugir de qualsevol discurs o proposta que pretengui estigmatitzar encara més persones i col·lectius que viuen en situació de vulnerabilitat a la nostra ciutat.
No som persones il·luses, ni som innocents. Sabem que hi ha molts interessos en joc, però també defensem que en democràcia no tot val per guanyar vots. En moments com aquests, a la ciutadania li agradaria veure propostes que prioritzin la defensa dels seus interessos i necessitats, més que la defensa dels interessos i necessitats dels partits polítics. Propostes que vagin més enllà d’aquestes eleccions i pensin també en les pròximes generacions. Propostes que defensin la garantia de drets i no el manteniment i l’atorgament de privilegis. Propostes que ens permetin divisar horitzons encoratjadors.
La credibilitat de la política municipal exigeix pensar en estratègies polítiques que, més enllà de generar polèmiques, busquin fer i enfortir Barcelona. Estratègies que tinguin en compte que la força dels districtes i dels barris rau en les persones, entitats, associacions i col·lectius organitzats que fa temps que lluiten per una ciutat més justa.
Notícies relacionades¿Per què fem aquesta crida des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona? Perquè som una institució apartidista que no dona suports ni depèn de cap partit polític, però no apolítica. La nostra política sempre serà la defensa dels drets humans i també vetllar per la democràcia de proximitat i el bon govern.
La nostra esperança rau a aconseguir que la campanya municipal a Barcelona sigui modèlica, honesta, en què cada força política defensi les seves idees i estratègies. En què el debat de les ideologies es faci des de les possibles discrepàncies raonades, però amb respecte envers els altres. En què el model o models de ciutat, més enllà de destacar-ne els problemes, busquin solucions per a tota la ciutadania. En què, en definitiva, governi qui governi la ciutat, sigui finalment la ciutadania qui surti reforçada en aquesta festa de la democràcia de proximitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.