NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Meloni no ho tindrà tan fàcil
Fa anys que la política italiana busca una opció antisistema que l’alliberi de les barrabassades del centredreta i del centreesquerra tradicionals. El drama és que el govern d’Itàlia és una trituradora d’opcions adamistes. Ja va ser ministra a les ordres de qui ara serà el seu soci de coalició més decisiu, Silvio Berlusconi, que, al seu torn, va arribar al poder com a reacció a la famosa tangentòpolis, la trama corrupta resultat de l’anomenat compromís històric, un sistema de torns i repartiments molt similar al d’Espanya al segle XIX. Els italians presumeixen de fer funcionar el país al marge de l’Estat. Hi ha una mica d’exageració, però el cert és que en els moments complicats tenen mecanismes de supervivència heterodoxos.
Això de Meloni podria ser un calvari si els seus flamants socis tinguessin la possibilitat de fer una majoria alternativa amb el PD del dimitit Enrico Letta. Però estan lligats de peus i mans a ella. Això no significa que l’hi posin fàcil. El de Meloni és un vot evanescent i quan les enquestes la debilitin, Berlusconi i Salvini la deixaran caure com Conte ha deixat caure Drgahi. Itàlia no té por de quedar-se sense govern i la inestabilitat no mereix el càstig dels electors.
Notícies relacionadesFaria bé Meloni d’observar amb atenció el que ocorre al seu voltant. Gran Bretanya, després de jugar durant dècades amb el foc de marxar de la UE, viu aquests dies les amargors del Brexit amb una caiguda de la lliura esterlina que esquerda el Partit Conservador. Polònia, l’únic govern amic de Meloni dins de la UE, es troba sumit en la contradicció d’haver encoratjat el sentiment antieuropeista i ara dependre dels seus socis per passar l’hivern mentre sent el vertigen de l’amenaça nuclear de Putin.
Els populismes serveixen per desfogar-se, però mai arreglen res. La Gran Bretanya no està millor ara que abans de sortir de la UE. Polònia podria estar envaïda en aquest moment si no fos a la UE i a l’OTAN. Sí, es paguen peatges per ser dins del sistema. I, sovint, la putrefacció desprèn una fetor que fa oblidar les bondats que proporciona. Assenyalar la pestilència pot servir per expulsar alguns partits del poder, però, una vegada que han marxat, la realitat és tossuda i ara sotjarà Meloni.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
