La fiscalitat selectiva

¿Què està passant? Doncs que, tot i que moltes famílies puguin estar patint un descens en el seu poder adquisitiu –tot puja, hipoteca, gasolina, el super– la recaptació de les autonomies s’incrementa.

Les dades del juny són concretes i recurrents. Una pujada del 10,7% de la recaptació de les comunitats que ha suposat 3.525 milions més per als comptes autonòmics. Aquestes alces, a tall d’exemple, comporten 302 milions per a Andalusia o 623 milions per a Catalunya de més. Increments del 8,1% i 8,5%, respectivament.

La primera a fer ostentació d’aquestes rebaixes fiscals va ser Madrid, després Andalusia, també Galícia, i fa poc Múrcia. No sembla que hi hagi millor estratègia electoral que abaixar impostos. I així ho deu haver vist el president valencià, que ha trencat la idea que només els del PP abaixen impostos. No sembla probable que aquesta moda arribi a Catalunya. És el toc del denominat ‘fet diferencial’. Tot i que el conseller d’Economia, Jaume Giró, pogués proposar-ho perquè estaria més en la seva línia argumentativa, l’escenari en què es mou ho desaconsella.

Així que millor un pla anticrisi valorat en 300 milions d’euros, tal com va avançar El PERIÓDICO, i que afectarà directament tota mena de famílies, sobretot les més vulnerables.

Notícies relacionades

L’error convergent

Talent Arena, formant talents digitals

El cert és que els models són ben diferents. Sense entrar en disquisicions sobre quina acció és més útil, no sembla un rutina positiva aquesta contínua i combativa competència entre comunitats, amb una cosa tan delicada i difícil de mesurar com són els impostos autonòmics.

És cert que cada un quadra els seus comptes segons li concedeix la llei de finançament, sigui de forma justa o injusta. Va per barris i interpretacions. Però guerrejar per guerrejar taca el guió general.