Desperfectes | L'article de Valentí Puig Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
No és el funeral d'Europa
Como a suma de diferències, la Unió Europea seguirà posant-se a prova. Reuneix nacions amb estils polítics diferents i repensar-se tots els dies és la seva millor forma de ser
El vot italià és la penúltima fase d'un dels canvis més aparatosos del mapa electoral europeu però ni representa el funeral de la Unió Europea ni l'enfonsament d'Itàlia. Hi ha profetes per a tot, especialment per a equiparar les boires baixes amb l'apocalipsi. La victòria de Giorgia Meloni pot ser políticament incòmoda perquè altera els eixos de l'alternança encara que fa temps que això s’anava forjant i diagnosticar-ho com una victòria de les forces obscures o retrotreure-ho als anys trenta del segle passat aclareix molt poc. Enyorar la democràciacristiana dels bons temps és com passar-se les hores davant l'aparador d'una confiteria.Un centreesquerra que va allunyant-se de la socialdemocràcia i un centredreta de cada vegada més impersonal i meliflu han contribuït a la percepció d'un buit que els extrems ocupen. Cauen vells consensos perquè s'havien dissimulat en excés realitats com una immigració que genera inquietud en les poblacions nacionals. És una esclerosi parcial, necessitada d'una política que estigui a l'altura, amb líders capaços. La urpada de Putin a Ucraïna afegeix alta tensió i mort al que és una història de segles en la franja que va de la Mar Bàltica al Mar Negre.Quan Giorgia Meloni ocupi el poder hi haurà molta metàfora a Brussel·les, fins i tot sabent que la integració europea s'afina en les crisis. Necessita a vegades d'unes certes dosis d'ambigüitat però en tot hi ha un límit. L'excessiva adrenalina de Meloni anirà reposant, com vérem a Àustria, a Holanda, Suècia, Alemanya, per exemple. En una altra categoria, els partits ecologistes ja s’integraren en el sistema i li donaren nova flexibilitat. Meloni pot sumar-se a noves aliances intraeuropees per a intranquil·litat de Brussel·les. El millor antídot seria l'eurorealisme.Mentre les classes mitjanes s'evaporen, també la política canvia i la demagògia treu més o menys rèdit. Com gairebé sempre, 'L’Italia farà da sé'. El Brexit pot perjudicar més el Regne Unit que els seus antics socis europeus. I vet aquí, tombant cantonada, l'hivern del descontentament, amb un gas més car i més inflació. Com a suma de diferències, la Unió Europea -nord, sud, est i oest- continua posant-se a prova. Integra nacions amb estils polítics diferents. Repensar-se cada dia és la seva millor manera de ser.L'empirisme imposa claredat. Ho sabien els pares fundadors però el cartesianisme constructivista ho havia d’embolicar tot. Itàlia estigué en els primers passos, tan sàviament pragmàtics, de la integració europea. Ara els italians han volgut donar-li el poder a un nou centredreta amb caires extremosos que previsiblement anirà polint, com és costum a la Itàlia de postguerra. És clar que el resultat de les urnes pot gestionar-se bé o malament, o no gestionar-se. Itàlia i el sistema institucional europeu són fenòmens de tal complexitat que indueixen a la temptació de simplificar. Això s’esdevé a Roma mentre a Moscou el carrer s’encrespa i a Londres pretenen reactivar a destemps el fantasma de Ronald Reagan. Que els àngels benèfics facin passar de pressa un temps tan interessants.
