Gàrgoles Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Asteroides i monstres
Ja no comptem a destruir-los, només aspirem a procurar que passin de llarg
Obres el diari qualsevol dia i acabes convençut que no solament estem vivint una crisi colossal o el final d’una era, sinó que fins i tot estem a les portes de la destrucció global del planeta. És a dir, tenim tendència a deprimir-nos. Cada dia pagues més pel mateix d’abans; a Itàlia s’imposa el feixisme quasi sense màscara; avancen la crueltat i la violència gratuïtes, augmenten els suïcidis; vivim en guerra i sabem que les centrals nuclears d’Ucraïna estan en perill; ja hem optat per mitigar i no pas per evitar les conseqüències terribles del canvi climàtic i, per postres, desapareix la Reina d’Anglaterra i el Barça es queda sense defensa. I jo mateix, com deia un acudit, fa dies que no estic gaire fi. Per si no n’hi hagués prou, vivim sota l’amenaça possible i real (en aquest cas aliena als designis, les mediocritats o la mala fe dels mortals) d’asteroides i meteorits que xocaran contra la Terra en qualsevol moment mentre esdevenim dinosaures ignorants de la fi que ens espera
La diferència és que sí que ho podem saber i la bona notícia és aquesta de la NASA, que envia una sonda (la DART) per mirar de desviar la trajectòria d’un d’aquests pedregams (l’asteroide Dimorphos). Tanmateix, no és només una qüestió d’energia cinètica, no es tracta només que la velocitat de la sonda i la potència de l’impacte puguin arribar a fer variar el destí, encara que sigui lleugerament, i, doncs, evitar hecatombes futures. El xoc que hem vist a l’espai, la precisió de la nau immolada en benefici de la humanitat, el tremolor epidèrmic del cos celeste, de fet són metàfores del nostre temps. S’acaben les grans il•lusions, els projectes optimistes, i la idea d’un determinat progrés no consisteix en l’esperança de la construcció d’un món millor, sinó en la possibilitat (encara per demostrar) d’evitar un mal major. Quan torpedinem una pedra amorfa, freda, perduda en l’espai, fem servir la tecnologia perquè no es converteixi en un monstre. Tenim dificultats per afrontar la severa ombra que projecten els monstres del present i pensem com fer-ho perquè la trajectòria dels monstres futurs no ens esquitxi, no ens aniquili. Ja no comptem a destruir-los. Només aspirem a procurar que passin de llarg.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
