Catàstrofe mental a l’esquerra italiana

Aquesta opció, segurament amb molts partidaris entre els militants del partit demòcrata, no és l’única, ja que n’hi ha tants o més que, com Letta, el seu secretari general i ex primer ministre, no volen fer pactes amb el partit M5E i el seu cap, Conte, responsables de la dimissió del president del Consell Mario Draghi i de les eleccions anticipades que han donat la victòria a la coalició de dretes i permetran la presidència del Govern a la dirigent ultradretana Meloni.

Si el PD –hereu del Partit Demòcrata de l’Esquerra, PDS, i del Partit Comunista Italià, PCI– és la força d’esquerres més gran, hom podria incorporar a aquest espai el partit Acció, liderat per l’exministre Calenda, i el de Mateo Renzi, Itàlia Viva, que es defineixen com a liberals i centristes. També l’M5E, definit com a populista i creat pel còmic Beppe Grillo, podria sumar-s’hi i constituir de cara a unes properes eleccions una coalició que tingués suficients vots per exercir el Govern. La dreta, malgrat les seves divergències, ha sabut aprofitar la nova llei electoral mitjançant la seva coalició guanyadora, mentre que les esquerres, els centristes i els populistes han perdut per presentar-se separats.

Es coneixen ja les primeres reaccions: Letta ha dimitit, convoca un congrés i no es presentarà a la reelecció. No tothom té el bon criteri de dimitir davant d'un fracàs electoral, ni aquí ni a Itàlia, ja que Conte també ha baixat en nombre de vots, gairebé set milions, i ha passat del 33% al 15%. Alguns personatges coneguts del PD critiquen que s’hagi dedicat més esforç a les aliances que a la definició de la seva línia política i altres esperen que el futur congrés sigui un debat d’idees i no de noms propis, tot i que ja en comencen a aparèixer. També s’obren dues opcions dins del PD, uns voldrien que el grup parlamentari discutís de nou, ara, totes les seves funcions, càrrecs i actuacions mentre d’altres prefereixen esperar al congrés per decidir què i com ho han de fer.

Si hom revisa els resultats electorals d’Itàlia en les tres darreres eleccions pel que fa als dos grans partits d’esquerra i populista, veurà que l'any 2013 estaven empatats amb un 25,5% de vots, que el 2018 els ‘grillini’ van obtenir el 32,2% i els demòcrates només un 18,8% i que el 2022 els demòcrates han superat amb un 19,06% la caiguda de l’M5E fins al 15,5%. Aquest partit ha perdut 175 diputats i 84 senadors. Seria raonable, doncs, que es facin anàlisis sobre l’espectacular pujada i baixada d’aquesta formació al mateix temps que continuen les recerques sobre la incapacitat del PD de recuperar vots i influència política.

Notícies relacionades

La ultradreta italiana podrà formar Govern però no canviar la Constitució en solitari

Twitter era una cerveseria de Múnic

És evident que el panorama europeu esdevé preocupant i inestable. La situació a Anglaterra després del Brexit, a França el fenomen Macron i la poca consistència demostrada, la pujada de la ultradreta a Itàlia, però també a Suècia, així com la seva presència en molts estats d’Europa, per citar-ne només alguns casos, exigirien que les institucions europees abordessin amb rigor els reptes a assumir.

La catàstrofe mental no és només, per desgràcia, de l’esquerra italiana. Tant de bo l’assumissin totes les forces democràtiques i s’esforcessin per capgirar-la i iniciar la seva recuperació. Fem-ho, ens hi juguem molt.