Newsletter Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Junts i la Generalitat: la vaig matar perquè era meva
L’espai polític que va ser de Convergència sembla ara menysprear les institucions
Els vells marits masclistes acostumaven a matar les seves esposes al crit que si no eren seves no podien ser de ningú. L’espai polític que ara ocupa Junts es caracteritza per tractar de la mateixa manera les institucions catalanes. Quan no les governen, o quan no les presideixen, no tenen el més mínim escrúpol en carregar-se-les. La sortida de l’últim embolic dins del Govern de Catalunya ha tornat a evidenciar aquesta pulsió.
Fins i tot si Junts tingués raó en totes les raons que al·lega per pressionar Aragonès, la forma és summament irrespectuosa cap als ciutadans, els que els van votar i els que no ho van fer. Hi ha dubtes raonables sobre si aquest conflicte és entre republicans i postconvergents o és una baralla de família en un partit que ha sumat a les seves arrels, nascudes a l’empara de Pujol, un nombrós grup d’activistes del procés, tant en la militància com en la direcció. El president Aragonès els ha tractat com si fossin incapaços d’abandonar el poder, com mai ho faria la vella Convergència. I s’ha trobat que quan ha tensionat al màxim la corda, el Govern s’ha trencat abans que Junts. Però els dubtes sobre la decisió final segueixen allà. L’Executiva de Junts continua responent amb un ‘ni’ quan li pregunten si recolzarà la sortida de l’Executiu, amb tot el que això comporta, en el tangible i en l’intangible.
La realitat és que les tensions dins de Junts i dins de la coalició han deixat el Govern en uns llimbs. Cinc consellers de Junts continuen tenint firma en el DOGC. Hi ha una seu vacant en la vicepresidència i en una de les conselleries amb més pressupost. I allà continuen esfullant la margarida com narcisos abstrets d’una guerra, d’una crisi per la inflació i fins i tot d’un cúmul de processos judicials. Abstrets.
Després d’un espectacle com aquest, costarà tornar a creure’s aquests partits quan diguin una vegada i una altra que la seva prioritat és Catalunya. Almenys que en això no enganyin. La seva prioritat, lògic en un partit polític, és la conquesta del poder. L’únic que haurien de tenir en compte és que aconseguir-ho a qualsevol preu acaba passant factura. L’amor obsessiu és letal per a qui el pateix. Potser de tant estimar Catalunya el que acaben fent és matar-la, com aquells vells masclistes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Govern ERC - Esquerra Republicana de Catalunya Generalitat Jordi Puigneró Laura Borràs Pere Aragonès Junts per Catalunya
