Àgora Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Morir sense testament: ¿qui i com heretarà?
Els familiars directes del difunt que tinguin dret a l’herència hauran de gestionar l’acceptació d’aquesta herència
El dia a dia d’un despatx notarial mostra com, lamentablement, és molt habitual que moltes persones, o bé per falta de planificació, o bé a causa d’un accident o esdeveniment inesperat, morin sense haver atorgat testament. En aquests casos, els familiars directes del difunt que tinguin dret a l’herència, més enllà del dol que els generarà la mort del seu ésser estimat, hauran de gestionar l’acceptació d’aquesta herència, cosa que, a la pràctica, genera molts dubtes en els interessats, els quals mirarem d’abordar didàcticament en aquest article.
Pel que fa a la pregunta de qui heretarà els béns, drets i obligacions d’una persona morta sense testament, és necessari indicar que, en aquest cas, haurem d’acudir a les normes que regulen la successió intestada, que, en el cas català, determinen el següent: així doncs, en primer lloc, l’herència correspondrà als fills del mort, si n’hi hagués, o, en cas d’haver mort els fills, els seus nets, si en tingués. En tot cas, si els fills o descendents es presenten a l’herència amb el cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent, a aquest li correspondrà l’usdefruit universal de l’herència (és a dir, el dret a utilitzar i disfrutar de tots els béns de l’herència, mentre visqui). En segon lloc, i a falta de fills o descendents del causant, l’herència correspondrà al cònjuge viudo o al convivent estable en parella supervivent, si n’hi hagués, però amb l’excepció que els pares del mort conservaran el dret a la legítima (a grans trets, la quarta part del valor líquid dels béns de l’herència). En tercer lloc, a falta de fills o descendents i sense que hi hagués cònjuge o convivent en parella estable del mort, l’herència correspondrà als pares del difunt, a parts iguals i, si només visqués un d’ells, la delació s’estendria a tota l’herència. Així mateix, si els pares del mort també haguessin mort, però encara visqués algun dels seus avis (o altres ascendents), l’herència correspondria a aquests. En quart lloc, a falta de fills o descendents, sense que existeixi cònjuge o convivent en parella estable i, així mateix, sense altres ascendents (com pares o avis), l’herència correspondrà als parents col·laterals més pròxims, com per exemple, els germans del difunt, o en el seu defecte, als seus nebots, etc., fins al quart grau de parentiu. I, en última instància, a falta de tots els parents indicats, l’herència correspondrà a la Generalitat de Catalunya.
Comprès, doncs, a qui correspondrà l’herència en cas que una persona mori sense testament, és moment d’analitzar quin procediment hauran de seguir els seus hereus per poder acceptar aquesta herència. En aquest supòsit, els hereus del difunt, abans de poder acceptar l’herència, hauran de tramitar davant d’un notari competent un document que rep la denominació d’acta per a la declaració de notorietat d’hereus intestats, això és, un document notarial mitjançant el qual es determinarà, d’acord amb la legislació corresponent, la persona o persones que resulten ser hereves d’una persona morta sense testament.
Notícies relacionadesDeterminat, doncs, el notari competent que autoritzarà l’acta, els familiars amb dret a l’herència hauran d’iniciar el procediment corresponent i li hauran de dirigir a aquest efecte un requeriment, acompanyat dels documents necessaris, d’entre els quals destaquen: el certificat de defunció del mort (per acreditar la seva mort), el certificat d’últimes voluntats (per verificar que efectivament aquesta persona va morir sense testament), i la documentació acreditativa del seu parentiu (com per exemple, un certificat literal de matrimoni del Registre Civil, el llibre de família del mort, etc.). Així mateix, es requerirà la declaració de dos testimonis que corroborin la veracitat dels fets la declaració de notorietat del qual es pretén.
Finalment, una vegada complerts tots aquests requisits i, en el seu cas, practicades les altres proves i audiències complementàries que corresponguin, una vegada transcorreguts 20 dies hàbils, el notari acabarà l’acta de declaració d’hereus intestats, reconeixent com a notoris els drets hereditaris de les persones que corresponguin, cosa que permetrà ja, als hereus del difunt, poder tramitar davant notari l’acceptació de l’herència en qüestió.
