L’espiral de la llibreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Petits asteroides flotants
En cada ésser humà habita alguna cosa heroica, un misteri únic i irrepetible
Matinada, gairebé la una. Després de sopar a casa d’uns coneguts, recorro un bon tros de la Diagonal. En el forat d’un aparador, un indigent s’està preparant el niu per pernoctar, mentre beu d’un cartró, balbuceja una lletania inintel·ligible i busca entre els seus farcells. ¿Quins fantasmes pul·lulen en la seva ment?, ¿per quin precipici va caure? Tragina les seves pertinences amb dos carros de supermercat, uns dels quals porta al morro un rètol escrit amb retolador que anuncia el seu destí, com els autocars del Sagalés: «Moscou-Kremlin», diu. Me l’imagino apareixent de sobte a la plaça Roja, igual que Mathias Rust, l’adolescent alemany que el 1987 hi va aterrar a bord d’una avioneta Cessna. Un arcàngel brut arrossega el seu comboi de misèria, demanant audiència amb el monstruós Putin a la sala dels marbres. Entre les seves ombres, el captaire sap que un tren cec travessa la nit d’Europa.
Entretots
COCA-COLA
Un dimecres, a l’hora de l’aperitiu, una terrassa vessa d’energia a la vintena. Un noi fa veure que endevina el futur d’un dels amics reunits, llegint la superfície d’un got de Coca-Cola: «En 10 anys, et veig vivint a Dubai amb un ‘sugar daddy’». El ‘papi dolç’ és la versió postmoderna, consumista i metavèrsica del príncep blau: un amant maduret i amb possibles que paga capricis i vacances a canvi de companyia, sexe. Potser una mica d’afecte.
CAFÈ
Dia festiu. Sobretaula en un restaurant del barri. A la taula contigua, un clan transgeneracional acompanya una noia amb síndrome de Down i edat indesxifrable que acaba d’abocar una tassa de cafè sobre les estovalles i els seus pantalons beix. Gran drama. Plora amb un desbordat sentiment de pèrdua. ¿Per què? ¿Què passa pel seu cap?, ¿què remuga?, ¿a què tem tant? Una de les dones l’acompanya al bany, i al cap de poca estona tornen totes dues somrients, tot i que la noia del cafè xiuxiueja com per ella: «N’estic farta». En cada ésser humà habita alguna cosa heroica. Cada vida és un misteri preciosíssim i irrepetible. Un petit tremolor de l’univers.
AIGUA
Entro en un colmado a comprar una ampolla d’aigua gran. El caixer em dona el canvi amb un munt de monedes i un bitllet de 10 euros que sembla del Monopoly.
—Canvia-me’l —dic sense esmentar la paraula «fals».
—¿Per què?
—No m’agrada.
Notícies relacionades—¡Però si és dels nous! —insisteix.
Deixo anar una barbaritat que fa esclatar en rialles el botiguer i el seu amic. Me’l canvia, és clar. Amb cara de beneita, també acabo somrient, sobretot perquè recordo la frase que un amic savi va dir fa dies, parlant d’altres qüestions: «Riu-te’n de la vida, riu-te’n».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
