A contrallum | Article de Juan José Millás Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La punxada
La nena comença a explicar-li a la seva mare que a un company de classe, a l’anar a tallar-se els cabells, li van implantar al clatell un xip pel qual el tenen controlat tota l'estona
«Jo soc de sol i tu d’ombra» –li diu una nena d’uns 10 anys a la seva mare, que la porta de la mà per la vorera de l’ombra. Sens dubte, i per l’hora que és, venen de l’escola; a més la nena va d’uniforme. Les segueixo perquè em sembla curiosa la conversa i poc després seuen en una terrassa, aquesta vegada al sol («per compensar», diu la mare). Immediatament, ocupo la taula del costat amb la finalitat de continuar espiant. La mare demana una aigua amb gas i la nena un Cola Cao i un croissant a la planxa. Això del croissant a la planxa em sorprèn perquè em sembla un berenar de persona gran. A mi em porten un te sense cafeïna, que es diu ‘roibos’ i que he descobert fa poc.
Entretots
Després que la nena unta la mantega i la melmelada al croissant, encara amb la boca plena, comença a explicar-li a la seva mare que a un company de classe, a l’anar a tallar-se els cabells, li van implantar al clatell un xip amb el qual el tenen controlat tota l'estona.
-«¿Què dius?» -pregunta la mare amb un somriure irònic.
-«El perruquer –continua la nena– li va dir que abaixés el cap, per passar-li la maquineta per darrere i en aquell moment va notar una punxada que no va deixar sang ni res. Però ell va notar que li havien introduït alguna cosa al cap».
-«Aquest nen té molta fantasia» –replica la mare.
Notícies relacionades-«De fantasia, res». Ara, un segon abans que li soni el mòbil, perquè té mòbil, no com jo, sent un pessigolleig dins del cap perquè el telèfon i el xip es comuniquen d’alguna manera. Ens ho ha demostrat: deixa el telèfon a sobre del pupitre i diu: «Ara em trucaran». I de seguida sona el mòbil.
La mare i la filla continuen conversant per aquests camins amb una naturalitat sorprenent. Mentrestant, sento un pessigolleig al clatell i poc després em sona el telèfon. No és una trucada important. L’important ha sigut l’avís que el mòbil sonaria. Llavors recordo que l’última vegada que vaig anar a la perruqueria, quan el perruquer em va demanar que abaixés el cap, vaig sentir una punxada de la qual no em vaig queixar, i que vaig atribuir a un maneig matusser de la màquina. Però ves a saber.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
