NEWSLETTER
Les discoteques i l’interès general
El filòsof de capçalera de Zapatero (tornem de nou al personatge) Philip Pettit no va fer cap favor a l’esquerra al proclamar que no existeix l’interès general. Segons el precursor del republicanisme, la missió del governant és conciliar els diferents interessos sectorials en lloc d’establir prioritats. Barcelona ha perdut 125 discoteques i pubs. L’ajuntament, atenent demandes dels veïns, ha anat limitant les llicències o incrementant les exigències fins que els promotors han desistit. ¿Què ha passat mentrestant? Ha augmentat el nombre de ‘botellons’ al carrer. Han fet més soroll. I també s’ha molestat els veïns. Demanen més policia i es queixen de la brutícia associada. De la mateixa manera, han proliferat les macrodiscoteques als polígons dels suburbis metropolitans. Més risc d’accidents de trànsit. I els pares i les mares peregrinant fins a Mataró o Sabadell portant joves durant la matinada. Pettit pot dormir tranquil. L’ajuntament ha atès els diversos interessos particulars. Però, ¿era això el que convenia?
Vivim en temps de la política TikTok, un tall de trenta segons i ja veurem què direm o què farem en el següent. Queixes per les discoteques, les tanquem. Queixes pels ‘botellons’, els perseguim. Queixes per l’augment de la sinistralitat, ja no sabem el que farem.
No és estrany que, en aquest context, l’executiva d’un partit polític no digui a la militància obertament què proposa votar en una consulta interna. Ni tampoc que un president gairebé expulsi els seus socis sense dir amb qui governarà. Defensar l’interès general requereix coratge, una cosa que falta en la política i en la societat actuals. La doctrina de Pettit no deixa de ser una aposta pel populisme, i el d’esquerres és tan letal com el de dretes. Tants anys de tecnocràcia sense ànima ens han deixat aquest llegat. Aquell «gat negre, gat blanc, el que importa és que caci ratolins» de Felipe González va portar els partits centrals del sistema a un grau tan elevat de cinisme que van donar ales als populistes. Només van faltar cínics professionals com Pettit que van donar ales intel·lectuals al tacticisme dels ‘spin doctors’. I així estem, sense discoteques.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
