Dones infantils, dones boges

El nou protocol dona peu a reflexionar sobre un assumpte que ha passat desapercebut des que el Govern va impulsar la modificació de la llei de l’avortament, gairebé ignorat perquè els grans titulars els va copar l’exempció del permís patern a les dones de 16 i 17 anys. Em refereixo a l’eliminació de l’anomenat «període de reflexió». Abans de la reforma, calia estar obligatòriament tres dies fent-li voltes al dilema, com si la dona que opta per avortar, una duríssima decisió, no arribés a la clínica «reflexionada» fins a l’hipotàlem. A més, s’entregava un sobre tancat amb informació sobre les ajudes públiques a la maternitat i, en segons quines comunitats, s’incloïen dades que remetien a associacions antiavortistes. Els dos gestos amb prou feines dissimulen la seva intenció dissuasòria. Una vegada més, s’aspira a tutelar i infantilitzar la dona; pensa-ho bé, ànima de càntir, no saps el que et fas.

Il·luminades

Notícies relacionades

Aquestes són les claus de la llei de l’avortament que aprovarà avui el Congrés

Catalunya amplia fins a les 14 setmanes el termini per a l’avortament farmacològic

Vaig llegir amb summe interès la formidable entrevista que, la setmana passada, va fer el periodista Toni Sust a l’exregidora de Ciutat Vella Itziar González, amb motiu del reconeixement que se li ha tributat a l’Ajuntament (sense el PSC, per cert). L’arquitecta va patir un calvari de 14 anys per denunciar una trama de corrupció vinculada a la concessió irregular de llicències per a pisos turístics, a més de comparèixer com a testimoni en el cas del Palau de la Música. Van entrar al seu pis rebentant la porta i li van robar ordinadors, la van amenaçar de mort, la van assetjar amb trucades d’aquestes en què s’escolta una respiració ansiosa... No voldria entrar en consideracions polítiques, en la inhibició consistorial, sinó en l’experiència íntima: l’exregidora ha hagut de sentir-se molt sola en aquest llarg exili interior. Es va posar en entredit el seu seny. La van arribar a titllar d’«il·luminada» i «problemàtica» per assenyalar el pou pestilent de la corrupció. (A un home potser l’anomenen «cabró» per desacreditar-lo, però rares vegades «sonat»).

Sembla repetir-se un patró idèntic cada vegada que una dona reivindica els seus drets, fa sentir la seva veu o surt de la norma sol·lícita i fantasmal. Fan llum de gas a la pobra nena tonta, a la boja trasbalsada.