¿De veritat volen que torni Messi?

És evident que ni Laporta, ni els membres del ‘camarot’ que li diuen amen a tot i treballen perquè els seus periodistes amics difonguin el que els interessa, semblen haver llegit el que hem llegit els altres. O sabut el que saben tots ells. I ja veig que no han paralt amb el ‘Tata’ Martino («sé que una trucada seva al president, em posa de potetes al carrer aquesta mateixa tarda, però no m’ho demostri cada dia»), Ernesto Valverde o amb el bo («de Leo Messi prefereixo no parlar») de Quique Setien.

Què passa, que Xavi Hernández no sap el que significaria tornar a ficar Leo Messi al vestidor del Barça. ¡Sisplau, és clar que ho sap! A què ve ara aquesta campanya de Xavi per recuperar Messi, ell que ha patit a les seves pròpies carns, com a ‘mister’, què significa tenir en aquest vestidor deixebles avançats de l’argentí. ¿Pot ser que estigui buscant una coartada, una cortina de fum, per si se li escapa la Champions? Impossible.

¿I del sabut?

Tots els que estan maquinant, potser per un tema de càrrec de consciència, la tornada de Messi saben com se les gasten els Messi, saben que les històries que floten al núvol sobre el comportament del seu entorn són certes, saben que utilitzava els massatgistes per dir-los als davanters que Leo estava molest amb ell perquè no li havien passat perquè rematés, saben que les extorsions sobre el pobret president eren certes i que allò de la llotja per a la seva família i Luis Suárez més els 10 passatges a Rosario són pur acudit comparat amb les trucades de Marcelo als directors dels diaris esportius assenyalant que a Leo no li va agradar tal comentari o tal article «i, vigila, perquè està en perill l’entrevista de què et vaig parlar si continuen apareixent aquestes crítiques».

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

Quan, no ja el pobre expresident acorralat, sinó els directors dels diaris esportius explicaran com se les gastava el clan de Messi en el dia a dia. Quan ho explicaran (de veritat) els seus entrenadors. «Dormo d’una tirada, des que sé que no me’l trobaré l’endemà al vestidor», em va dir un d’ells tres mesos després de deixar el Barça. Quan ho relatarà algun company que va sentir a les seves carns la seva dictadura, malgrat guanyar títols i engreixar el seu compte corrent. Mai.

Per això hi ha qui pretén que torni, en lloc de conformar-se amb el més maco dels homenatges, el dia que el PSG vingui a jugar els quarts de final de la Champions al Camp Nou. No, estan fent campanya perquè tornin perquè ningú pensa explicar la veritat i perquè, no ens enganyem, cap culer vol saber la veritat.