8-O: el despertar del gegant adormit

El 8 d’octubre del 2022 celebrem el cinquè aniversari d’una efemèride que va suposar un punt d’inflexió en l’evolució del procés.

Després d’una manifestació organitzada per Societat Civil Catalana el 19 de març del 2017, que va congregar uns 15.000 participants, vaig proposar a la Junta Directiva organitzar una gran marxa amb motiu de la convocatòria del referèndum unilateral de l’1-O i amb la idea de, per primera vegada, sumar els partits polítics i els seus responsables, a més de les entitats civils. Es tractava de respondre al carrer de manera unitària al desafiament independentista i de fer un gran salt en la mobilització ciutadana en contra del procés.

Entre abril i setembre del 2017 es va preparar amb cura la manifestació, fixada inicialment per al 30 de setembre, un dia abans de l’1-0, amb la finalitat de donar veu i visibilitat als valors defensats per SCC coincidint amb un desplegament mediàtic sense precedents. 

Després de moltes reunions prèvies amb entitats i partits polítics, el 12 de setembre vam mantenir una trobada transcendental amb el PSC, Cs i el PP al Parlament de Catalunya en el transcurs de la qual aquestes formacions van fer marxa enrere en el seu suport a la manifestació. Sense la implicació dels partits, SCC va decidir desconvocar la manifestació ‘sine die’. Va ser una gran decepció per a tothom.

Però va arribar el fatídic dia del referèndum il·legal de l’1-O i el que va passar va ser molt frustrant. Ens va embargar una gran tristesa al veure com l’Estat i el Govern d’Espanya havien caigut en una gran trampa. Els secessionistes van aconseguir rendibilitzar mediàticament a tot arreu el paper de grans víctimes. L’1 d’octubre, després d’unes primeres hores de desconcert, vaig cridar els components de la Junta Directiva d’SCC per proposar una gran manifestació el diumenge 8 d’octubre i poder expressar-nos massivament al carrer en contra de l’atropellament independentista. Es va recolzar la iniciativa i es va aprovar en reunió de Junta el dilluns 2 d’octubre a les 18.00 hores.

Aquell mateix dia a la nit vaig participar al programa ‘Al rojo vivo’ de La Sexta, dirigit per Antonio García Ferreras, juntament amb Inés Arrimadas, Xavier Sardà, Neus Tomàs i Bernat Dedéu. Se’ns va convidar a reflexionar sobre l’ocorregut el dia anterior i vaig realitzar una valoració molt crítica. Tot seguit, en directe davant tot Espanya i en hora de màxima audiència, vaig llançar la convocatòria: «Societat Civil Catalana comunica que convoca una gran manifestació cívica unitària per a diumenge vinent 8 d’octubre a les 12.00 hores que començarà a la plaça d’Urquinaona i finalitzarà a l’estació de França. Fem una crida a la majoria silenciosa de Catalunya perquè s’expressi al carrer i a cridar: ¡Basta! Recuperemos la sensatez/ Prou! Recuperem el seny».

Dimarts, 3 d’octubre, el rei Felip VI es dirigeix a tots els espanyols com a cap d’Estat i adverteix del trencament de la democràcia i de l’Estat de dret, de l’afectació de la convivència i de la fractura de la societat catalana. Recorda als catalans que no estan sols, que tenen tot el suport i la solidaritat de la resta dels espanyols, amb la garantia del nostre Estat de dret per a la defensa de la seva llibertat i dels seus drets.

El dimecres 4 i el dijous 5 d’octubre les xarxes socials bullien amb la convocatòria del 8-O; en un compte de Facebook es van congregar més de 300.000 seguidors recolzant la manifestació.

I va arribar el 8 d’octubre i Barcelona va explotar de joia i entusiasme amb més d’un milió de persones contràries al procés i a l’1-O. I aquesta explosió va irradiar tot Espanya com un tsunami alliberador. ¡Es va destapar l’olla a pressió i va despertar un gegant adormit!

Notícies relacionades

L’exclusió del castellà en l’educació: el català com a arma identitària

Ayuso, nomenada ‘presidenta de Tabàrnia a Madrid’

SCC va actuar amb la gran manifestació del 8 d’octubre com un sistema nerviós central que va ser capaç d’activar i connectar totes les cèl·lules aïllades (ciutadans desconnectats) en una gran xarxa social, amb un projecte de convivència compartit.

Tant el Govern de la Generalitat com el Govern d’Espanya han de comprendre que sense la ciutadania catalana que se sent espanyola i sense l’esperit de convivència dels que vam estar en el 8-O no hi haurà solució per al denominat problema català. ¡Comptin amb ells!