Article de Jordi Serrallonga Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Més llenya per a l’evolució humana
Troballes de fòssils humans passegen per l’alfombra vermella durant l’estiu; passat l’estiu, és el moment de reflexionar sobre una campanya molt productiva
«El final del verano llegó y tú... partirás». El Dúo Dinámico cantava sobre un amor d’estiu i, amb la fi de l’estiu, també desapareixen altres amors que no són de carn, però sí d’os: l’objecte de desig dels científics i científiques que treballem en l’evolució humana. Em refereixo als fòssils d’hominins batejats amb noms que no desitjaríem ni per al pitjor dels nostres enemics. Estan en lloc segur en diversos centres de recerca, tot i que, a poc a poc, sembla que la seva aurèola estival s’hagués dissipat. És normal. Com passa en ciutats i pobles quan marxen els estiuejants de temporada, els excavadors han tancat els seus respectius xiringuitos arqueològics i paleontològics fins al pròxim estiu. S’han acabat les vacances acadèmiques. A més, mentre que, durant la treva estiuenca, els mitjans de comunicació tenien espai per convertir simples vestigis del passat en els herois del moment, amb la tornada al curs polític i econòmic, televisions, ràdios i diaris una altra vegada van plens de crisis i conflictes. El juliol, l’agost i el principi del setembre són l’alfombra vermella per als fòssils fantàstics, i la resta de l’any és el regne dels ‘muggles’: polítics, jutges, reis, banquers i altres ‘sapiens’ mortals gens màgics.
Per posar-nos al dia –així m’ho demanaven els alumnes i les alumnes del grau d’Antropologia i Evolució Humana de la UOC-URV–, farem un resum d’algunes de les sorpreses esdevingudes a l’estiu del 2022. No s’espantin; el marc del trencaclosques del nostre arbre evolutiu no ha canviat substancialment –continuem descendint de formes simiesques africanes– però sí que expliquem amb més peces que, una vegada encaixades, donen nova llum sobre l’origen, evolució i comportament dels hominins fòssils. Per exemple, després de dues dècades a la «nevera», s’ha publicat l’estudi d’un petit fèmur atribuït al ‘Sahelanthropustchadensis’; un arcaic hominí trobat al Txad per l’equip de Michel Brunet, i anomenat Toumaï («esperança de viure» en la llengua de la gent del desert de Djurab). L’os va ser redescobert, al revisar els materials paleontològics, per una jove investigadora: Aude Bergeret-Medina. Des de la presentació de les restes de Toumaï, el 2002, hi havia un acalorat debat entre els que proposaven una locomoció bípeda –com la nostra– per a ‘tchadensis’, i els defensors d’una quadrupèdia similar a la del ximpanzé. Per fi, l’anàlisi del fèmur sembla ratificar –tot i que no tots els especialistes hi estan d’acord– la hipòtesi d’una criatura bípeda. Això la converteix en l’hominí més antic conegut, ja que la base de l’arbre evolutiu humà envelleix un milió d’anys: dels 6 milions d’‘orrorin tugenensis’ (llac Baringo, Kènia) als 7 milions del ‘sahelanthropus’.
Entretots
També envelleixen les datacions a Atapuerca (Ibeas, Burgos). Amb motiu de la seva visita al Club dels Llunàtics i Llunàtiques del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, la coordinadora de les excavacions a la Sima del Elefante –l’arqueòloga de l’IPHES Rosa Huguet–, ens va explicar com van exhumar part de la cara d’un subjecte del gènere ‘Homo’ que encara no han pogut classificar. El fet interessant és que es troba en uns nivells estratigràfics compresos entre els 1,2 i 1,4 milions d’anys. Aquest espècimen, sumat a les evidències trobades a Orce (Granada), converteixen la península Ibèrica en la regió d’Europa occidental amb humans fòssils més antics. I a prop de casa, a l’Abric Romaní (Capellades, Barcelona), la recent joia d’Eudald Carbonell, Palmira Saladié i M. Gema Chacón responia al fet d’haver trobat restes òssies d’‘Homo neanderthalensis’. Recordo quan, el 1989, sent un inexpert estudiant de la UB, vaig arribar al Romaní. Després de l’Abric dels Colls, sota la direcció de Josep M. Fullola Pericot, anava a excavar amb Eudald i el seu vell salacot. En aquella campanya va aparèixer el primer objecte de fusta carbonitzada i va venir molta premsa. Després de l’última entrevista, mentre en el radiocasset sonava una altra balada diferent d’‘Amor de Verano’ –‘rock&roll Star’ de Loquillo i los Trogloditas–, l’Eudald em va dir: «un dia trobarem el neandertal». I aquí és, al costat d’altres hominins, a l’alfombra vermella de l’estiu.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
