L’espiral de la llibreta | Article d’Olga Merino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Per un floc de Juliette Binoche
El vídeo manté viva la flama de la protesta iraniana. Fins que l’oblidem
Inaugura el vídeo Juliette Binoche: tisores a la mà, es talla un bon floc del clatell i diu amb veu segura: «For freedom!» i el mostra a càmera, teniu, aquest és el meu cabell, aquí el meu suport a la lluita de les dones iranianes, uns tristos brins de queratina que continuaran creixent al meu crani quan estigui morta. Després d’ella, fins a 52 actrius, cantants i activistes franceses es tallen un bucle o un floc, més o menys llarg, imitant el gest que s’ha convertit en símbol de la protesta contra el règim fonamentalista islàmic des de la mort de Mahsa Amini, una jove de 22 anys baldada a cops per la ‘policia de la moral’ per portar el vel mal col·locat. ¿Servirà d’alguna cosa? Les que es juguen el tipus els són les iranianes, però almenys es manté viva la flama. Fins que les oblidem.
En el vídeo, penjat ahir a Instagram pel col·lectiu Soutienfemmesiran, s’entreveuen cares molt conegudes: Charlotte Rampling, Marion Cotillard, les dues formidables Isabelles (l’Adjani i la Huppert), Jane Birkin –que davant les tisores sembla témer una amputació– i la seva filla, Charlotte Gainsbourg. Mentre es van tallant el cabell, xas, xas, xas, sona de fons, interpretada en persa, la vella cançó ‘Bella ciao’, emblema de la resistència partisana contra Mussolini, un bonic himne antifeixista, el que Laura Pausini es va negar a cantar a ‘El hormiguero’ (estava en el seu dret, però els aiatol·làs de les xarxes socials, que també n’hi ha, l’hi van recriminar).
Entretots
Mite eròtic
Notícies relacionades¿Què passa amb les melenes?, ¿per què persisteix aquest ranci tabú? Per refrescar-ho, busco a les prestatgeries un assaig que vaig disfrutar fa un temps, ‘La cabellera femenina’ (Cátedra, 2010), en el qual Erika Bornay estudia la constant del mite, el seu poder fetitxista, la seva simbologia eròtica, el desplaçament que el subconscient realitza del borrissol púbic al cabell del cap, les múltiples imatges que el cabell de les dones ha suscitat en les narracions orals més antigues, en la poesia i en les arts plàstiques: Medusa, Lady Godiva, les dames prerafaelites de lànguides crins o Maria Magdalena, que eixuga els peus de Jesucrist amb la seva melena pecadora.
Resulta molt significativa la fúria capil·lar desplegada per les tres religions monoteistes. La islàmica, per descomptat. Però Bornay també parla de la tradició hebraica i sels orígens del cristianisme, en les epístoles de sant Pau: «La dona que prega o profetitza amb el cap descobert, deshonra el seu cap». Dos mil·lennis d’oprobi amb el vel. Ja n’hi ha prou.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.