Article de Carme Poveda Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’economia: ¿de gris clar a gris fosc?
Hi ha un factor important de cara al futur: la capacitat de les famílies per consumir (i de les empreses per invertir) anirà baixant a mesura que la pujada de tipus d’interès es vagi traslladant als crèdits
L’anàlisi econòmica és complexa, i més darrerament. Per això, en funció de l’economista que parlis pots trobar un ampli ventall de tonalitats de grisos, algunes tocant al negre carbó. La realitat és que la informació que disposem accepta matisos. En la banda de grisos clars (més optimista) cal destacar les xifres d’ocupació, que mostren un dinamisme important fins al setembre i escassa afectació, de moment, de la crisi energètica i inflacionària. Sabem que la variable més important per sostenir el consum de les famílies és l’ocupació; per tant, les perspectives econòmiques des d’aquest punt de vista no semblen tan negatives a curt termini com caldria imaginar. Una altra informació positiva és l’evolució a la baixa del preu de l’electricitat, del petrol, i d’alguns metalls (or, acer, coure) i altres ‘inputs’ que s’utilitzen de forma intensiva en la indústria (alumini, cobalt, zinc, ferro). En relació amb els béns agrícoles han seguit una tendència a la baixa entre maig i juliol, però durant agost i setembre han repuntat lleugerament tot i que se situen molt per sota dels nivells de maig. Aquest descens dels preus dels productes que estan en la fase inicial de les cadenes de producció hauria de contribuir a moderar la inflació en els propers mesos. El preu del gas també ha començat a baixar, tot i que continua en nivells molt elevats. En aquest moment constitueix la gran amenaça per a la inflació, mentre que les autoritats europees no sembla que es posin d’acord ni que tinguin pressa per posar-hi fre. Tot això fa que avui alguns analistes vegem més probable un descens ràpid de la inflació que fa uns mesos. També és una bona notícia que els salaris es mantinguin moderats. L’acord pactat entre funcionaris i el Govern espanyol de pujar un 3,5% els salaris el 2022 i un 2,5% el 2023 (amb possibilitat d’arribar al 3,5%) és un senyal que els sindicats accepten una recuperació parcial de la capacitat adquisitiva a canvi de contenir l’espiral preus-salaris que podria tenir conseqüències econòmiques molt més greus i duradores en el temps.
El gris clar toca al blanc quan parlem dels bons resultats turístics. Només cal passejar-se per les grans ciutats del nostre país per veure que la temporada d’estiu s’està allargant i això coincideix amb la recuperació dels congressos i fires, tan importants per a la ciutat de Barcelona. Finalment, cal recordar que les empreses estan atenent amb normalitat el pagament del principal dels crèdits ICO des de finals de juny sense que s’hagi observat un increment destacable de la morositat, reflex de la recuperació dels balanços d’empreses i autònoms.
Entretots
En la banda del gris fosc (més pessimista) tenim, en primer lloc, les expectatives de les empreses i consumidors, fet que pot acabar afectant la inversió i el consum per un «efecte precaució». El que es coneix com la profecia autocomplerta de l’empitjorament de les perspectives econòmiques. Tampoc és favorable l’apreciació del dòlar, ja que l’energia i les matèries primeres es compren en dòlars i això està fent que els Estats Units exportin inflació a tot el món. És cert que la depreciació de l’euro fa més competitius els nostres productes fora de la zona euro, però com que totes les monedes s’han depreciat respecte al dòlar, aquest avantatge pràcticament ha desaparegut.
Notícies relacionadesEl tercer factor és potser el més important. La capacitat de les famílies per consumir (i de les empreses per invertir) anirà baixant a mesura que la pujada dels tipus d’interès es vagi traslladant gradualment als crèdits. L’impacte no és immediat atès que les hipoteques variables es renoven anualment amb la referència de l’euríbor de dos mesos abans. L’euríbor va passar d’estar en el 0% a l’abril al 0,9% al juny i juliol i al 2,2% al setembre. Per tant, l’impacte s’ha començat a notar al setembre (però només en les famílies que han renovat condicions aquest mes, que podria ser un 10% del total d’hipoteques a tipus variables), però serà més important a partir de novembre. Així doncs, a mesura que passin els mesos, l’impacte s’anirà estenent i agreujant.
En definitiva, grisos clars en el present que poden evolucionar cap a grisos més foscos en el futur, tot i que de moment la balança està més inclinada cap als primers. Cal confiar que les polítiques públiques adoptades siguin eficaces per contenir l’impacte de la crisi sobre els més vulnerables i que sortim d’aquesta situació sense danys estructurals (d’aquests en parlaré en el següent article).
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
