L’ampliació del Prat | Un nou sentit comú

El seu portaveu no podia ser cap altre que el president dels constructors que gestionen el 80% de l’obra pública del país i que no pensen renunciar a 1.700 milions d’euros. Els seus arguments són els mateixos de sempre però sonen encara menys creïbles: la tecnologia permetrà que els avions contaminin menys, l’ampliació salvarà en realitat la Ricarda, i sempre podem protegir el Garraf per compensar. En aquest país els constructors decideixen fins i tot sobre els parcs naturals. Poques vegades ha sigut tan clar fins a quin punt la patronal confon l’interès general amb el seu.

Notícies relacionades

L’ampliació de l’aeroport de Barcelona queda oficialment postergada

Foment del Treball constitueix la comissió per aconseguir l’ampliació de l’aeroport del Prat

Però no. El sector aeri és el més contaminant i insostenible. El preu del petroli no donarà treva i els viatges interoceànics tornaran a ser un luxe. Quan els avions redueixin a zero les seves emissions, ja serà tard. Ho sabem tots i ho saben ells. I aquesta comissió resulta grollerament antidemocràtica quan totes les enquestes confirmen que la gran majoria de la ciutadania està preocupada per l’emergència climàtica (el 91% molt o bastant segons el CIS) i demana als polítics que actuïn ja, i amb mesures més dràstiques.

En aquest punt es troben les organitzacions socials que, des de fa mesos, treballen perquè els partits incloguin el delicte d’ecocidi al Codi Penal. Van treballar també molt perquè el Govern creés l’Assemblea Ciutadana pel Clima, i el president Aragonès ja ha anunciat la seva convocatòria. Els empresaris tornaran a tenir oposició perquè el nou sentit comú és el de la supervivència i dicta que les decisions sobre l’economia, i la vida, no les poden prendre només ells. Allò del final de l’abundància no era només per als altres.