Opinió
Les dones de l’Iran
Mahsa Amini, la jove assassinada en un calabós a Teheran per portar el vel «de manera inapropiada», no és la causant d’una nova revolució al país dels aiatol·làs, és només el símbol d’una generació de dones que és disposada a revertir l’ordre masclista d’un règim opressor que, salvant les distàncies, és el més semblant a la manera d’entendre el món dels ultres de les dretes més ràncies aquí en occident. Potser l’Iran ens sembli llunyà, però no. El seu govern és als antípodes del que suposa una democràcia, però salvant la distància del radicalisme religiós, no som tan lluny. Hi ha una cosa a Teheran que no havia passat abans. Ni la revolta d’estudiants del 99, ni el moviment verd deu anys després, ni les manifestacions del 2019 són comparables a la magnitud i el fervor de les protestes actuals. Les dones s’han cansat d’haver de sotmetre’s. L’eslògan «dones, vida i llibertat» no apel·la només al vel i les normes d’un codi repressiu que afecta el vestir, sinó també al paper que un règim masclista radical reserva a la dona en la societat. Per primera vegada en molt temps, aquesta no és només una revolta local, forma part també d’una revolució global.
La clau és precisament aquesta. El govern iranià afirma que les protestes són fruit d’enemics externs. Per al règim el problema de la rebel·lia que qüestiona la seva legitimitat es deu a la ingerència estrangera que ha triat l’Iran per trencar la família, rebentar els seus valors religiosos i, com a conseqüència, atacar la nació. ¿Els sona? No cal ser físicament al costat de les dones que avui protesten a Teheran, per mantenir a ratlla aquells que poden aplicar mesures radicals. No ens sembla tan estrany, perquè en els nostres sistemes tan representatius i inclusius, avança també la idea de submissió de la dona i els discursos de l’odi. N’hi ha prou de veure el que ha passat en un col·legi major de Madrid per intentar justificar com a «cultura» allò que és obertament un masclisme tan ranci com aquell que obliga les dones a obeir codis de conducta i de vestimenta a Teheran.
Per això és important el que està passant a l’Iran. Des de la mort de Masha Amini en una comissaria, la freqüència de les protestes augmenta, debilita el govern i augmenta la repressió. Tot i així la veu de les dones és cada vegada més present. Des dels carrers, a les aules i a les universitats, la protesta pot acabar convertint-se en revolució. Però no ens enganyem, el règim anirà a totes contra elles. En la revolta dels treballadors que fa tres anys protestaven per l’augment del preu del petroli, els serveis de seguretat van matar més de 1500 persones. Els guardians de la revolució temen molt més aquesta altra, sobretot perquè no és només interna. La lluita de la dona contra el poder és una batalla global. Per això ens hauríem d’assegurar que aquestes dones valentes no estaran soles. A l’Iran han sortit al carrer, però la seva batalla és de tothom.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
