La nostra lluita amb el hijab

«A l’Iran, el hijab és una imposició política i, en aquest context, treure-se’l és un acte de valentia, resistència, resiliència i, també, de feminisme». Dimarts passat, la diputada Najat Driouech (ERC) va pronunciar aquestes paraules al faristol del Parlament, coberta amb un hijab. La seva intervenció amb prou feines va tenir eco en els mitjans, malgrat tants articles escrits sobre el tema. Tampoc a les xarxes. Potser una mica més d’odi.

Davant les creus en flames del Ku Klux Klan van ser linxats més de 4.400 afro nord-americans als EUA entre 1877 i 1950. Amb la creu baptista, Martin Luther King va elevar la seva lluita antiracista. La creu de l’alliberament davant la creu de l’opressió patriarcal. Una, refugi de perseguits; l’altra, jou d’homosexuals, emblema de dictadors. Els camins entre víctimes i botxins es creuen en un mateix símbol. Ningú exigiria a una dona que es desprengués d’una creu pels crims comesos en nom seu.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

L’Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, els informes d’Amnistia Internacional i innombrables oenagés assenyalen el creixement de la islamofòbia a la UE (objectiu de la ultradreta) i la normalització del discurs d’odi contra musulmans. Les dones carreguen amb múltiples discriminacions, i el hijab és el lloc on totes fan eclosió. Perquè algunes el porten imposat pel pes patriarcal. Perquè d’altres el llueixen lliurement i no són reconegudes en la seva elecció. Sobre elles cauen les mirades que les redueixen a abduïdes o a menors d’edat, que els neguen la seva capacitat per triar els seus vincles emocionals, les seves expressions afectives. ¡Que fàcil és menysprear un símbol sempre que és aliè! Bandera al vent. Puny en alt. Himnes de joventut...

A la fi, tot podria ser més fàcil: reconèixer les dones que han lluitat per alliberar-se del hijab, ajudar que totes puguin decidir sobre el seu ús a l’escola i a la feina, i respectar aquelles que elegeixen portar-lo. Si no entenem la diversitat de significats d’un símbol, potser tenim un problema en l’acceptació d’aquells qui el porten. Afrontar les contradiccions també és una manera de batallar contra l’odi i la discriminació. Aquesta és la lluita als nostres carrers.