Els últims cinc anys del Nobel de Medicina

El 2018 els guanyadors van ser Tasuku Honjo i James P. Allison pels seus descobriments sobre el paper que exerceix el sistema immunitari en la regulació del càncer. Aquests investigadors no només van contribuir decisivament a caracteritzar les biomolècules (receptors i lligands) implicats en la defensa del nostre cos contra agents estranys (microorganismes i cèl·lules estranyes a nosaltres), sinó que les seves dades han sigut decisives per introduir la immunoteràpia com un tractament típic del càncer als hospitals. Veritablement importants han sigut les respostes clíniques observades en melanoma i càncer de pulmó, i ara busquem estendre-les en molts altres tipus tumorals. I no només utilitzant fàrmacs, també redirigint i modificant les nostres cèl·lules immunitàries perquè reconeguin i ataquin amb eficàcies les cèl·lules transformades.

El 2019, els premiats van ser William G. Kaelin Jr., Peter J. Ratcliffe i Gregg L. Semenza pels seus descobriments sobre com les cèl·lules perceben i s’adapten a la disponibilitat d’oxigen. Els seus resultats han tingut enormes conseqüències no només per comprendre el metabolisme de l’oxigen en la salut i la malaltia, sinó també com podem utilitzar-ho en noves teràpies. La proteïna HIF és la que mana en aquests processos, i processos d’hipòxia (manca d’oxigen) passen en molts estadis carcinogènics. Una manera d’atacar un tumor, que és tallar-li el suport d’oxigen al bloquejar l’arribada de nous vasos sanguinis, és el que fan els fàrmacs antiangiogènic, que també han tingut gran aplicabilitat evitant proliferacions vasculars a l’ull que podrien associar-se amb la ceguesa.

El 2020 els guardonats van ser Harvey James, Michael Houghton i Charles M. Rice pel descobriment del virus de l’hepatitis C. Els virus són éssers amb un gran èxit evolutiu; quan ens hàgim apagat ells continuaran per aquí. En termes de malaltia humana són causants de múltiples patologies (des de la poliomielitis a la covid) i hi ha virus amb particular apetència pel fetge, com és el cas dels virus de les hepatitis A, B i C. Les vacunes han sigut eficaces en els dos primers casos, però per a l’hepatitis C ha sigut en els últims anys que hi ha un tractament curatiu per als infectats. Va passar fa relativament poc i probablement no va rebre l’atenció mediàtica que mereixia.

El 2021 el premi va recaure en David Julius i Ardem Patapoutian pel descobriment dels receptors del tacte i la temperatura. Potser, fins al d’aquest últim any, és el descobriment més denominat d’«investigació bàsica», és a dir, sense una aplicació pràctica clara. Però d’aquesta mena de ciència han derivat molts tractaments en altres casos, així que segur que ho veurem també en aquest cas. Des de famílies amb alteracions genètiques en aquests receptors, a maneres d’adaptar-nos els éssers humans a ambients hostils o extrems, o les teràpies associades a aquests estímuls.

Notícies relacionades

Només un 5% dels nostres gens ens diferencia dels neandertals

Twitter era una cerveseria de Múnic

I finalment, aquest 2022 el guanyador és Svante Pääbo pels seus descobriments sobre els genomes d’homínids extints i l’evolució humana. Aquest científic ha sigut gairebé el creador d’una nova disciplina, la paleogenòmica, i les seves dades ens diuen que els humans moderns tenim inserits fragments d’altres espècies humanes que ens van precedir i que el seu grup ha estudiat en detall.

Tant de bo aquesta mena de premis motivin en els nostres joves més vocacions científiques, però recordant que l’important és el coneixement i no el reconeixement. Necessitem aquesta nova generació d’investigadors i els hem de donar l’oportunitat de tenir els mitjans adequats per fer la seva feina.