Ciutat àgora

Aquesta setmana s’està celebrant la tercera edició de la Biennal de Pensament, un esdeveniment que pretén que els grans debats contemporanis es traslladin a l’escena pública i a l’espai públic per fer-los amb la ciutadania. D’aquesta manera, la Biennal de Pensament reuneix pensadores i pensadors de tot arreu i trenca les barreres de l’acadèmia per convertir la ciutat en una gran àgora per al debat cívic, cosa que consolida la voluntat inherent de Barcelona de reflexionar, pensar i dialogar, des de la diversitat, sobre els grans reptes que ens planteja la societat contemporània.

Quan vam presentar l’edició del 2018, la primera, podia semblar que una festa ciutadana de les idees era una aposta incerta. Però les 20.000 persones participants i els esdeveniments que han tingut lloc a tot el planeta en els últims 4 anys han demostrat que necessitem espai i temps per preguntar-nos col·lectivament sobre els desafiaments del segle XXI. Fa quatre anys, en la presentació de la Biennal, s’apuntava que «Les ciutats són els escenaris de les moltes transformacions que marquen aquest canvi d’època. Llocs de trobada que aglutinen diversitats, oportunitats, capacitat d’innovació i creativitat, però també conflictes i exclusions. Les ciutats han de resoldre des de la proximitat trastorns propis d’un món globalitzat». Efectivament, vivim al món més urbà que hem conegut i els reptes globals del canvi climàtic, les desigualtats, les migracions, el feminisme, la relació amb la tecnologia o la pandèmia recent aterren i es concreten a les ciutats.

La Biennal de Pensament és, per definició, un esdeveniment doblement obert. D’una banda, pels àmbits de reflexió, les temàtiques i els participants, però també perquè passa a l’espai públic. La tercera Biennal consolida la iniciativa després d’una segona edició que, malgrat que no es va suspendre, va estar condicionada per les restriccions de la pandèmia. L’edició del 2022 creix i s’expandeix obrint-se al Mediterrani, un gran espai de trobada, d’intercanvi i pont de cultures, i s’està desenvolupant, simultàniament, a València i Palma, les dues capitals de l’àmbit de la llengua i la cultura catalanes. Les tres ciutats compartim llaços històrics i culturals, però també reptes i oportunitats i estem compromeses, especialment en moments de dificultat com els actuals, amb la cultura, el coneixement, la ciència i el pensament crític. En moments de confrontació i polarització, la Biennal proposa diàleg i coneixement compartit amb la ciutadania i amb les ciutats germanes. És la primera vegada que coproduirem un projecte a tres bandes, que hauria de créixer, i és un bon exemple per avançar en la configuració d’un corredor cultural mediterrani que també haurem de continuar intensificant. Perquè a banda de reivindicar-nos, la millor manera de defensar un espai cultural compartit, i de projectar-lo, és fer coses junts, amb normalitat i sense apriorismes. Una de les cites recomanables serà, en aquest sentit, el recital amb textos de Joan Fuster, Gabriel Ferrater i Blai Bonet que es llegiran dissabte al matí simultàniament a les tres ciutats.

Notícies relacionades

La Biennal de Pensament s’estén pel Mediterrani

La Biennal de Pensament: un espai per al debat i la reflexió a peu de carrer

Estem immersos en un context postpandèmic ple d’incerteses. Veiem, estupefactes, l’auge de l’extrema dreta i com la guerra ha tornat a Europa. Després de la crisi induïda per la covid-19, de la qual ens estàvem recuperant de manera oposada a la del 2008, la invasió d’Ucraïna ha tornat les males prediccions socioeconòmiques. Aquest context envaeix la programació, perquè la Biennal de Pensament és un esdeveniment viu que ha de dialogar necessàriament amb el present, revisant, actualitzant i acostant la tradició del pensament fins avui.

Els debats, per tant, s’articulen en tres àmbits: el sistema sociopolític, el canvi tecnològic i la configuració física de les ciutats, amb temàtiques tan diverses com la realitat d’Europa, el postcolonialisme, la diversitat lingüística, el canvi climàtic i la salut democràtica. El nivell dels participants és altíssim i tenim cinc dies per sortir a passejar per Ciutat Vella, l’Eixample, Gràcia o acostar-nos al Canòdrom o a Can Felipa i aturar-nos a dialogar col·lectivament amb noms tan rellevants com l’historiador i filòsof Yuval Noah Harari, autor de ‘Sàpiens’, la premi Nobel de literatura Svetlana Aleksiévitx, recentment guardonada amb el Premi Internacional Catalunya, i la cineasta Carla Simón, que ja ens va regalar un excel·lent pregó per la Mercè.