L’empresari que vol més impostos

L’última crisi, la que va començar amb la pandèmia i que es va cronificar amb la guerra d’Ucraïna, gairebé se li entravessa i l’ha obligat a demanar un rescat a l’Estat a través de la SEPI. Després d’una tramitació agònica i incomprensiblement llarga, que ha durat 15 mesos, ja té el salvavides que ha evitat la dissolució de l’empresa que va fundar amb la família Serratosa i de la qual ara és el màxim accionista. El Bertomeu més endeutat pot així, a més, seguir endavant amb un negoci complementari, l’alta velocitat, en el qual va entrar per redoblar la seva aposta per la mobilitat.

L’empresari ha explicat a aquest diari que confia que l’economia espanyola no pateixi una recessió massa profunda i llarga que torni a fer que la seva companyia tremoli fins als ossos. En aquest context, la pujada fiscal als rics que prepara el Govern no l’escandalitza del tot. Es declara defensor de la progressió en l’impost sobre la renda i no veuria amb mals ulls que, en un moment de conflicte i de necessitat d’elevar la recaptació, s’establissin dos trams més de l’IRPF de manera transitòria. Així es donaria el que ell anomena una redistribució de la riquesa de veritat.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Tot menys gravar béns que s’han comprat amb diners ja tributats o pagar un gravamen amb independència de si s’han produït diners o no a l’any, com passa amb l’impost de patrimoni. No puc estar-hi més d’acord.

El Govern s’equivoca a l’ignorar les crides a la supressió d’un tribut que és una doble, triple o quàdruple imposició, que penalitza l’estalvi i que perjudica les classes mitjanes (les més altes l’esquiven amb societats fantasma). A més, l’Executiu ha d’escoltar els empresaris que, compromesos que la sortida a la crisi no deixi ningú enrere, proposen altres fórmules impositives temporals per alleujar els més vulnerables.