Una certa esperança per al CGPJ

La formalització de la llargament anunciada dimissió de Carlos Lesmes com a president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem sembla haver posat el president, Pedro Sánchez, i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, davant la ineludible tessitura de procedir ja a la renovació de l’òrgan de govern dels jutges, caducat fa tres anys i 10 mesos. La incapacitat demostrada fins ara per nomenar els nous membres d’aquest organisme, particularment pel constant bloqueig del PP, ha col·laborat al col·lapse de la justícia, ha provocat una crisi institucional sense precedents i ha transmès una mala imatge d’Espanya a la Unió Europea.

De fet, la renúncia de Lesmes va portar Sánchez a convocar d’urgència Feijóo, i de la reunió celebrada aquest dilluns sembla desprendre’s cert halo d’esperança, ja que els dos van dir estar disposats a fer «un últim intent» perquè el CGPJ recuperi la vigència del seu mandat constitucional i, per tant, totes les seves competències, com la dels nomenaments de jutges del Tribunal Suprem, que el Govern els va retirar amb una modificació de la llei. Ara, que segons el ministre de la Presidència les negociacions «van seriosament» –¿abans no?–, Sánchez i Feijóo s’han mostrat conscients de la urgent necessitat de tornar la normalitat institucional a un CGPJ caducat des de desembre del 2018 i ara, a més, escapçat. Tot i que el Govern i el PP han optat per la discreció, i potser aquesta sigui una estratègia encertada perquè les converses arribin a bon port, de l’explicitat per les dues parts es deriva que l’acord a què aspiren els dos partits, que sumen els tres cinquens de les Corts necessaris per elegir els nous magistrats, inclou també al Tribunal Constitucional i la reforma de la llei per facilitar que els jutges elegeixin directament els seus representants en aquest organisme.

La negativa d’una part del sector conservador del CGPJ a designar dos nous membres del Constitucional com els exigeix la llei ha sigut, de fet, l’espoleta que ha provocat la crisi definitiva del CGPJ. Un fet inèdit fins ara, el dels jutges insubmisos, que opten intencionadament per incomplir la llei. Si la situació anterior ja era greu, la seva actitud d’ara fa un flac favor a la democràcia i a la credibilitat de la Justícia, a més de ser un pèssim exemple per al conjunt de la ciutadania. Hi ha qui afirma que aquest grup rebel de jutges imposa els seus criteris al PP, però d’altres opinen que simplement segueix les instruccions d’aquest partit. Perquè en la no renovació del CGPJ, i ara del Constitucional, hi ha, sens dubte, responsabilitats compartides. Les de l’Executiu pels seus vaivens legislatius i per haver sigut incapaç de forjar un acord amb els populars, però més gran encara és la d’aquests que, primer sota el lideratge de Pablo Casado i ara sota el de Feijóo, han anat posant tota mena d’excuses per evitar un pacte imprescindible i que mana la Constitució. Aquesta negativa a l’acord ha accentuat les sospites que la intenció última del PP era perpetuar el control que ara té sobre l’òrgan de govern dels jutges i sobre el Constitucional i que deriva de la majoria absoluta de Rajoy. Si no és així, res del que han fet ha contribuït a desmentir-ho.

Si la reunió de la Moncloa permet desbloquejar, per fi, les converses i tornar als òrgans judicials la seva normalitat i el seu prestigi, caldrà agrair-li a Lesmes que hagi dimitit, tot i que ens podem preguntar per què no ho va fer abans.