Article d’Albert Soler Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Esperant la trucada d’ERC
No faltaran militants disposats a cobrar bé per treballar poc, però seria una flagrant discriminació laboral que no comptessin amb un dels més antics, servidor de vostès.
Quan Pere Aragonès no havia nascut encara, jo ja militava a ERC, ho recalco perquè estic veient com comencen a repartir-se càrrecs i aquí al servidor no l’ha trucat ningú. De moment m’han avançat Nadal, Campuzano i Ubasart com a consellers, que tampoc és un càrrec que m’atregui gaire, però el que fa mal és l’oblit. Fa 40 anys jo anava tan calent com corresponia per la meva edat, i la secretària d’ERC em feia anar boig, així que afiliar-me al partit em va semblar l’opció més lògica per lligar-me-la. Algú podria adduir que va ser un motiu poc patriòtic, però en aquell temps jo tenia la pàtria més avall de la cintura, i a més, per poques opcions que tingués amb la rossa, eren moltes més que la de proclamar una republiqueta, o sigui que els meus motius eren de molt més pes que els dels nouvinguts que han arribat després. No vaig pagar mai una sola quota, i em vaig fer el longuis quan em convocaven a reunions del partit –si la rossa no hi assistia, què feia jo allà–, fins que es van cansar de mi. Vaig suposar que m’havien donat de baixa fins que, dècades després, ja periodista, un alt càrrec d’ERC se’m va acostar amb aire de complicitat i em va xiuxiuejar, fent-me l’ullet, «pst, ja sé que ets dels nostres». Imagino que buscant en arxius va sortir una fitxa amb el meu nom, una fitxa que no devia ocupar gaire espai si s’hi incloïen les quotes pagades i les reunions en les quals vaig prendre part. Però allà seguia jo, i probablement encara hi segueixi. Dec ser dels militants més veterans d’ERC, oblidin els meus motius.
Diuen que la fuga de JuntsxFerRiure, o com s’anomenin avui, deixa 300 càrrecs vacants, segur que són més si hi incloem tots els que hi ha escampats pel món vivint la vida en alguna d’aquestes ambaixades creades per a això. No faltaran militants d’ERC disposats a cobrar bé per treballar poc, però seria una flagrant discriminació laboral que no comptessin amb un dels més antics, servidor de vostès. Si em truquen avui –compte, que el telèfon de la meva fitxa ja no és vàlid, ara tinc mòbil– demà mateix em faig una foto en el lloc de treball amb la frase: «12 d’octubre, res a celebrar», que és una de les tasques més importants d’un càrrec del governet.
Entretots
A més, m’ho deuen, que amb la rossa no vaig aconseguir res.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
