Una altra nit màgica del Barça, o no

Molts milions i moltes palanques després, la realitat és la que va dir Messi: «no ens arriba». Doncs això. I no arriba pel malbaratament en fitxatges després de la marxa de Neymar. I no arriba pels excessos salarials de Bartomeu. I no arriba pels efectes de la pandèmia. I no arriba per la falta de relleus des del planter. I no arriba perquè els conflictes econòmics han fet que Laporta activi palanques en lloc d’esperar que l’equip maduri, com va fer en la seva primera etapa gloriosa. Quan tantes coses no arriben, el lògic és plantejar-se si el problema no és estructural. I alguns elements estructurals té. Un club de socis ho té cada vegada més difícil per competir en l’elit de l’esport mundial. La seva capacitat financera es redueix a la seva capacitat d’endeutament, no hi ha capitalització possible. De manera que, per sortir del forat de no tenir un plat a la taula, l’única solució és hipotecar la casa. Si la cosa surt bé, Laporta serà un heroi. Si la cosa surt malament, serà el dolent que haurà posat el club als peus de convertir-se en una societat anònima. Tot i que si surt malament, s’ha de deixar clar que serà l’últim responsable de la situació, no l’únic ni el més important. Ser del Barça torna a ser el de sempre, un sofriment no apte per a cardíacs. Els nets poden aprendre dels avis per sobreviure. Però, serà una nit màgica.