Article d’Alícia Casart Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Uns Pressupostos Generals de l’Estat no creïbles
Els comptes no tenen valor real com a resposta del Govern central al dèficit d’inversió a Catalunya
El Govern va presentar el passat 6 d’octubre el projecte de llei dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) de 2023. En termes generals, es tracta d’uns pressupostos que segueixen la línia d’anys anteriors, amb una inversió pública regionalitzable (la que es pot distribuir entre les diferents comunitats autònomes) de 2.309 milions d’euros per a Catalunya.
Es tracta d’una xifra superior en un 3,1% a la del 2022; i un pes sobre la inversió total regionalitzable prevista a Espanya del 17,2%, més pròxim a l’objectiu del 19% (el pes que representa Catalunya sobre el PIB del conjunt de l’Estat) que en els pressupostos de la dècada anterior (oscil•lant entre el 9,5% i el 13,4%), però encara inferior al nivell objectiu.
Les xifres d’inversió realment executada són, però, molt diferents. La inversió liquidada a Catalunya sobre el total regionalitzable a l’Estat en els darrers sis anys (2015-2021) se situa en el 10,8% de mitjana anual. L’any 2021 va representar un agreujament de la situació, i el pes de la inversió liquidada a Catalunya va caure significativament respecte als anys anteriors (9,0%).
En definitiva, si el percentatge d’inversió pressupostada a Catalunya es troba a un nivell inferior (però relativament proper) al pes relatiu que li correspondria en termes de PIB, el diferencial en termes d’execució és molt més elevat.
En l’absència de cap transferència dels diners finalment no invertits per part de l’Estat a la Generalitat, s’ha de concloure que els Pressupostos de l’Estat no tenen valor real com a resposta del govern de l’Estat al dèficit d’inversió a Catalunya.
El projecte de Pressupostos Generals 2023 ens anuncia una cronificació dels baixos nivells d’inversió real detectats l’any 2021. Entre tota la documentació associada al projecte, es proporcionen les xifres d’inversió prevista per al 2022 per a les empreses públiques i fundacions, incloent ADIF, que gestiona els grans projectes d’infraestructura ferroviària i representa una part important de la inversió en projectes d’infraestructura.
Entretots
En el cas d’aquesta empresa pública (s’exclou d’aquesta anàlisi ADIF-Alta Velocidad) l’any 2022 només s’esperen executar 174 milions d’euros, el 20,5% del previst inicialment als PGE-2022. Fixem la nostra mirada en ADIF no només per una qüestió de quantia d’inversió prevista, sinó pel fet que el pla de Rodalies representa actualment el gran projecte en marxa en el nostre territori i que estava pendent des de fa molts anys.
Ara bé, el ritme de licitacions i adjudicacions associades al pla de Rodalies va en la línia del previst en el seu programa d’actuacions immediates, i en base al qual haurà de començar a materialitzar-se, en els 2-3 anys pròxims, en (ara sí) altes xifres d’inversió. Aquesta realitat l’estan vivint diàriament els usuaris de Rodalies, amb tot un conjunt d’obres que estan generant el corresponent conjunt d’afectacions en el servei.
Arribats a aquest punt, tocaria formular al Govern de l’Estat la pregunta següent: els pressupostos generals de l’Estat són realistes i tenen darrera projectes factibles, que permetin arribar a complir l’objectiu establert en el seu dia en la disposició addicional tercera?
En cas contrari, resulta indispensable impulsar grans projectes d’infraestructura per a Catalunya. I en tenim una llista llarga de pendents. A la Cambra ja hem presentat els que considerem prioritaris, per als quals s’ha de garantir l’impuls i la tramitació, sense més interrupcions ni retards.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.