Relloguer postpujolista

El postpujolisme reagrupat en Junts es transforma finalment en oposició i ERC pretén ocupar el que va ser el ‘mainstream’ convergent. És donar-li la volta al globus terraqüi i que l’Antàrtic aparegui on hi sol estar l’Àrtic, perquè, si ERC va ser inquilina de Convergència durant anys, ara desallotja Junts i s’enfronta a mort amb Carles Puigdemont. Si hi ha sotsarrendaments, les coalicions són més fràgils i el llast excessiu de la política acaba per incomodar els votants.

En el fons, el poder segueix en mans de la política subcontractada, amb un altre contracte de relloguer i no sabem si Pere Aragonès té la primacia patrimonial del poder o si és l’ombra d’Oriol Junqueras. ¿ERC està encara ancorada genèticament en el seu format històric o és que ha mutat sense avisar? No importen gaire el deteriorament institucional ni la desídia pel que fa al pluralisme crític. Més enllà del riu, entre els arbres, molts ciutadans de Catalunya farts de procés encara esperen propostes d’un futur més raonable. Si la hipertensió postprocés és renunciar a una DUI o posposar-la, d’altres en tindrien prou que la llei es respecti. 

Els naturalistes ensenyen que un organisme inquilí viu al cau d’un altre, com un comensal sovint abusiu. Políticament, va ser el cas d’ERC amb Pujol, ara ho era de Junts amb ERC i en altres circumstàncies ho és Podem amb Pedro Sánchez. Al final, aquests inquilins acaben per tenir els seus propis rellogats. Se’n diu hostes de tercera espècie i són molt aptes per enquistar-se i danyar el contractant primer, de manera que el sotsarrendament inicial es desvirtua amb rapidesa. L’inquilinisme, com els rellogats que se’n van sense pagar i s’emporten les canonades del pis, de vegades és propens a comportaments parasitaris. Des de la llarga hegemonia del pujolisme, els hostes de tercera espècie han proliferat en forma d’organismes que es fossilitzen i en dispositius clientelars fora de control. D’això en sap molt Junts. 

Notícies relacionades

Illa rebutja «lliçons» de Junqueras i manté la seva oferta de negociar els Pressupostos

Trias ultima a Londres la decisió de tornar a presentar-se a les municipals

Un estat de coses així ens fa demanar si en la política actual existeix alguna cosa més que inquilinisme i si per a la societat catalana no seria més saludable veure garantits institucionalment principis tan elementals com el ‘fair play’, la connexió entre seguretat jurídica i creixement econòmic o que per a canvis d’envergadura fan falta majories actuants segons la norma. 

Comença una nova vida per a Junts, a partir d’una decisió d’estrès i desproporció, perquè no és normal que uns 2.800 afiliats –el 55% del 80%– optessin per anar-se’n de la Generalitat, després del més de mig milió de vots obtinguts en les eleccions autonòmiques del 2021, per darrere del PSC i ERC. Aleshores l’abstenció va ser molt elevada. No es pot fer només política per desconsiderar que els altres pensen de manera diferent. Junts escorarà cada vegada més cap a una dreta radicalitzada i fosca, econòmicament ultraliberal, identitària amb els complexos de tribu. Sembla incerta la durada del govern ‘fast track’ de Pere Aragonès, tot i que el PSC de Salvador Illa li subministri statu quo. D’entrada és un govern per anar jubilant bruixots, donar poder als aprenents i ampliar el taller de reparacions. La batalla de Barcelona ha començat.