Gàrgoles | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Exageracions i legitimitats independentistes
El Govern és dèbil i haurà de fer molts equilibris, però és legítim. Fins que es demostri el contrari
Hauríem d’anar molt en compte amb les paraules. 'Legitimitat', per exemple. El diccionari és diàfan. Legítim és tot allò fundat en dret, vàlid perquè és conforme a llei. I també es refereix al que és genuí, en contraposició a fals. Laura Borràs, que és especialista en assumptes lingüístics, ho hauria de saber. Diu que el nou Govern de Pere Aragonès “no té legitimitat política ni democràtica”. Això és fals, doncs, perquè resulta que s’ajusta a la legislació i perquè és una resposta absolutament democràtica a un repte polític, que és el que va fer Junts en sortir de l’executiu. ¿És feble? No dic que no. És evident que davant la futura aprovació dels pressupostos, més enllà de les contradiccions internes de Junts, haurà de comptar amb un suport parlamentari que, ara per ara, no té ni molt menys assegurat, tot i que les insinuacions de Pedro Sánchez més aviat farien pensar en un cop de mà socialista per assegurar, si més no momentàniament, l’estabilitat. ¿Que d’aquí se’n pot deduir una desfeta governamental i la convocatòria d’eleccions? No dic que no.
Entretots
Però la legitimitat no és una medalla o un certificat que algú atorga benèvolament (o malèvolament, en aquest cas), i tampoc no és un concepte que admeti gradació o escalat. O ets legítim o no ho ets. No es pot tenir una “minsa legitimitat”, com ha dit Dolors Feliu, presidenta de l’ANC, en referir-se al nou govern. I també ha afegit, per acabar d’arrodonir el vodevil on vivim, que la crisi prové de la pressió que van sentir els partits “per sortir de l’immobilisme”, després de la manifestació de l’11 de setembre. A l’altra banda, les asseveracions de Laurà Vilagrà, consellera de Presidència i dona forta a Palau, potser excedeixen també els límits del que seria desitjable en benefici d’una disputa política enraonada. Comparar l’evident to fatxender de Borràs amb els exabruptes de Vox em sembla del tot desproporcionat. I també em sembla exagerat dir que el nou executiu és “inqüestionablement independentista”. És una altra cosa, podríem dir que en el camí, a bastament recorregut per tants governs italians, de la tècnica aplicada a la gestió. I és feble i haurà de fer molts equilibris, però és legítim. Fins que es demostri el contrari
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
