Article de Sònia Guerra Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Classisme i supèrbia a parts iguals
Davant del model neoliberal que proposa retallar les pensions i precaritzar els joves, el model socialdemòcrata de Pedro Sánchez, que revaloritza les pensions de més de 10 milions de persones i promou una gran inversió en polítiques per a joves
Acabat l’estiu, la tardor arriba amb la proposta dels Pressupostos Generals de l’Estat. I podem dir, amb els números a la mà, que per tercer any consecutiu ens trobem amb els comptes més socials de la Història del nostre país. Més de 266.719 milions d’euros s’invertiran en polítiques socials el 2023 davant dels 196.911 milions que invertia el Partit Popular el 2018.
No és casual. Davant del model neoliberal, el socialdemòcrata. Des del primer moment el president d’Espanya ha tingut clar que, davant les adversitats, els desafiaments i la incertesa, l’única resposta possible i factible era l’enfortiment de l’Estat del Benestar per afavorir la majoria social.
I la majoria social se l’afavoreix defensant els seus drets, independentment dels seus ingressos. Per això és imprescindible que els que més en tenen n’aportin més. Perquè només així es lluita contra la pobresa i l’exclusió. Perquè només així es lluita contra les múltiples bretxes que dificulten la igualtat d’oportunitats: la intergeneracional, la social, la de gènere i la territorial.
Desgraciadament l’extrema dreta i la dreta extrema del nostre país disfruten amb l’enfrontament. Ho vam veure el 2006, quan el Partit Popular recollia firmes contra l’Estatut de Catalunya; ho hem vist en els últims mesos quan neguen la violència de gènere (com si no fossin reals les 1.164 dones assassinades per les seves parelles o exparelles des del 2003) o quan promouen campanyes xenòfobes al més pur estil trumpista, basades en prejudicis i rumorologia falses; i ho estem veient aquests dies quan qüestionen l’increment de les pensions, mirant d’enfrontar joves i gent gran pels recursos. Com si s’hagués d’escollir entre la dignitat entre pensionistes i assalariats.
Entretots
Com si el problema no estigués en la indignitat d’alguns sous. I davant d’aquesta indignitat, novament dos models. El que promou odi i enfrontament entre generacions a base de ‘fake news’ patrocinades pel neoliberalisme econòmic i polític, i el model que impulsa l’increment del Salari Mínim Interprofessional i la reforma laboral. Una reforma que dona estabilitat a la classe treballadora. Una reforma que el Partit Popular ha recorregut al Tribunal Constitucional. Perquè la dreta menteix quan diu que li importa la classe mitjana i treballadora. Menteix quan diu que les pensions dignes de la gent gran suposa la precarització del jovent; com menteix VOX quan qualifica les pensions d’estafa piramidal.
Per això, davant del model neoliberal que proposa retallar les pensions i precaritzar els joves, el model socialdemòcrata de Pedro Sánchez, que revaloritza les pensions de més de 10 milions de persones alhora que promou la inversió més gran en polítiques per a joves de la Història del nostre país. Perquè mentre l’actual Govern d’Espanya es caracteritza per preocupar-se per les necessitats de la ciutadania en general i dels que menys tenen en particular, a la dreta espanyola només se la coneix i reconeix per la seva supèrbia i classisme a parts iguals.
