La relliscada | Per Pilar Garcés Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Girar full o tornar al 36
Davant el dret a conèixer la veritat, alguns oposen l’obligació d’oblidar. El problema rau en el fet que exigeixen la desaparició de records cada vegada més recents
No és nou que des de la política s’intenti gestionar la memòria aliena, imposar la desmemòria amb mala intenció i per pura vagància, ja que resulta més fàcil governar la ‘tabula rasa’. El cap del proïsme com un solar gegant buit, un disc dur que poden esborrar a voluntat o omplir amb tonteries. Davant el dret a conèixer la veritat, alguns oposen l’obligació d’oblidar. El problema rau en el fet que exigeixen la desaparició de records cada vegada més recents. S’ha de canviar de pantalla, que es diu ara, a velocitats de vertigen, independentment de la importància de la informació o els sentiments emmagatzemats. Es busquen ciutadans semblants al peix Dory, l’amiga de Nemo que oblidava el que acabava de dir o fer minuts abans. Governen aquest país personatges com el vicepresident de Madrid, del PP, Enrique Ossorio, qui va assegurar la setmana passada que les famílies dels 5.000 usuaris de residències per a la tercera edat de la seva comunitat morts en la primera onada de la pandèmia «ja han girat full». Aquest és el seu argument per no investigar la mala o nul·la atenció que se’ls va donar. Quina classe de persona creu que es triguen dos anys i mig a arraconar els pares, mares, avis, àvies, veïns, amics, morts en absoluta soledat i sense rebre ajuda mèdica. Se’ls omple la boca amb la defensa de la família, ha de ser només la seva pròpia. Ossorio ostenta a més la responsabilitat d’Educació, Universitats i Ciència en el govern d’Isabel Díaz Ayuso. Precisament les matèries que s’entenen com a sumes de saber, patrimoni intel·lectual que passa de generació en generació. Amb una mica de sort se li oblida anar al despatx i transcorre la legislatura sense gaires lapsus més. Però si n’hi hagués, girem pàgina.
Entretots
En una espècie de Halloween avançat, els socis de govern preferits del partit d’Ossorio van desenterrar l’últim cap de setmana totes les gangues que segons la seva opinió componen l’essència de la pàtria. El torero, el capellà, el conquistador, el rei i companyia van formar el Village People de Santiago Abascal, el cos de ball d’un polític que reivindica la història però no la memòria. A la seva festa, un grup batejat com els primers excrements que produeix l’ésser humà, Meconis, va cantar davant un públic entregat el seu hit ‘Vamos a volver al 36’. Aquest cúmul de tòpics misògins, racistes, casposos i el pitjor, graciosets, es va convertir ràpidament en ‘trending topic’ i els autors van haver de sortir a explicar la seva metàfora: no és que ells estableixen nostàlgia de la Guerra Civil, sinó que estan farts que l’esquerra s’entossudeixi a recordar-la, i s’ha de girar full. Doncs mira per on, que els compro el títol de la seva cançó.
Nosaltres també tornarem al 36, diumenge que ve. A la ciutat navarresa de Sangüesa la nostra família homenatjarà la memòria de l’oncle avi Antonio Garcés. Un jove de 28 anys culte, lliurepensador i que es guanyava bé la vida com a escrivent. Els feixistes se’l van emportar per força de casa seva perquè la seva feina passés en mans d’un familiar del seu delator. El van afusellar amb altres centenars d’homes en el terç trampa de Sanjurjo l’octubre del 36, i van llençar el seu cos a una fossa comuna del cementiri de Saragossa. Amb l’Associació de la Memòria, l’Ajuntament i altres famílies el recordarem amb amor. No ens oblidarem d’ell perquè ho diguin quatre menypreables. article
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
