Sopar després

No: tot i que acabi sent molt tard, el més assenyat és deixar el sopar per després del partit. Si el teu equip ha perdut, tot això que t’estalvies: te’n vas al llit sense menjar res, com feia Joan Gaspart, i si la gana et desperta a mitjanit atraques la nevera com un lladre, per oblidar les penes. Si el teu equip ha guanyat i bé, llavors el tiberi té aires de banquet i celebració. Però, és clar, ¿què passa amb l’empat? I sobretot amb empats com el d’ahir entre el Barça i l’Inter, que són una muntanya russa d’emocions: ara bé, ara malament, ara bé, ara malament. ¿De quin costat es va inclinar la balança? L’escomesa final del Barça i el segon gol de Lewandowski van suavitzar una derrota amb aires elegíacs i errors puntuals de la vella guàrdia, però el pitjor és el vertigen d’acostar-se un altre cop al precipici de l’Europa League i la idea absurda de jugar dijous. Davant aquest futur, el dubte persistia: ¿sopar o no sopar? Després d’un breu debat amb mi mateix, al final vaig decidir picar alguna cosa, sense ganes i per pura supervivència, perquè em temo que el que tenim entre mans és pa per avui i potser gana per demà. Bon profit.