Article de Miquel Barceló Roca Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Ecosistemes innovadors
No n’hi ha prou de crear una incubadora municipal o un ‘coworking’. Necessitem altres eines metodològiques i nous models conceptuals
El passat dia 28 d’agost, EL PERIÓDICO publicava el meu article de títol ‘Tot pensant en sistema’, en què destacava la necessitat de passar d'una cultura instrumental a un enfocament sistèmic. Ara ho aplicarem als anomenats Ecosistemes Innovadors.
En aquesta societat líquida actual, els problemes van associats a sistemes cada cop més complexos i ja no ens serveixen les solucions simples, o simplistes, pròpies de la cultura industrial. Per exemple, per fer front al repte de promoure l’emprenedoria en un territori hauríem d’entendre i de ser capaços d’operar en un complex ecosistema emprenedor, format de molts elements que interactuen i canvien a gran velocitat. No n'hi ha prou de crear una incubadora municipal o un “coworking”. Necessitem altres eines metodològiques i nous models conceptuals.
En aquest sentit, es pot definir un ecosistema innovador com un entorn constituït per diversos organismes i funcions interrelacionats que tenen per finalitat promoure la innovació i, a partir d'aquesta, el desenvolupament econòmic d'un territori. L'aspecte més rellevant perquè puguem parlar d'un veritable ecosistema innovador, és definir les funcions d'aquests organismes en relació amb el conjunt i aconseguir una interacció adequada entre ells.
Els ecosistemes innovadors són entorns capaços de transformar coneixements en valor econòmic. De l'anàlisi dels ecosistemes innovadors més rellevants del món podem destacar que hi són presents alguns agents com els següents: Incubadores, acceleradores, fons d'inversió, associacions d'inversors, organitzacions emprenedores, empreses tractores, espais de coworking, colivings i residencial comunitari , programes de suport públic, centres universitaris i de R+D, Citilabs etc. De vegades tots integrats en un Districte Innovador urbà (veure llibre 'Innocities', Amazon 2020).
Tots aquests factors no apareixen de cop i volta per art de màgia. És evident que les polítiques públiques i l'actuació dels altres agents de l'anomenada quàdruple hèlix (empreses, institucions de coneixement i societat civil, juntament amb l'administració esmentada) són determinants per a la creació i consolidació dels ecosistemes innovadors.
Actualment, les ciutats i les regions més dinàmiques des d'un punt de vista econòmic són aquelles capaces de desenvolupar entorns urbans que es configuren com a ecosistemes innovadors, on s'afavoreix de manera natural la transferència del coneixement cap al sistema econòmic. El resultat és el desenvolupament d'empreses intensives en coneixement, amb visió global i fort creixement, cosa que repercuteix favorablement en l'economia de les ciutats i regions implicades.
Si no es disposa d'un sistema innovador, un ecosistema real amb una dinàmica pròpia que vagi creixent i augmentant la seva complexitat, no cal desanimar-se, és quan ens hem de dotar d'un projecte ambiciós i realista com el que moltes ciutats del món treballen actualment; ja es disposa de prou literatura que analitza casos concrets de ciutats a tot el món amb ecosistemes innovadors.
Per exemple, l'anàlisi de l'ecosistema innovador de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) a Boston és molt interessant, tant per la creixent complexitat com pels resultats econòmics assolits. S'observa la presència de factors destacats com la multiplicitat d'actors, la seva interacció i el fet que per a cada etapa de la cadena de valor del coneixement hi ha les funcions i els serveis apropiats que donen suport i faciliten el procés en conjunt. Des de la investigació bàsica i aplicada fins al suport a una empresa establerta, passant per la valoració comercial, la creació de “spin-offs” i el seu creixement, l'ecosistema disposa dels serveis i funcions que en permeten el desenvolupament.
Un estudi publicat per la prestigiosa Fundació Kauffman el febrer del 2009 indicava que gràcies a aquest ecosistema innovador, s'havien creat 25.800 empreses en aquesta època actives fundades per exalumnes del MIT, amb una ocupació d'uns 3,3 milions de treballadors i unes vendes anuals de 2 bilions de dòlars, xifra superior al PIB espanyol, produint en aquell moment l'equivalent a l'onzena potència econòmica del món.
Val la pena entendre la dinàmica dels ecosistemes innovadors, tenir la capacitat de dissenyar, promoure i operar amb ells i no banalitzar el terme amb qualsevol edifici o espai més o menys “smart”.
