Massa ous a la mateixa cistella

Els països de la UE han aconseguit augmentar els seus nivells d’emmagatzematge de gas, arribant pràcticament a l’objectiu d’arribar al 80% del total de la seva capacitat per a finals de setembre. La majoria dels analistes es mostren d’acord amb el fet que aquest grau d’emmagatzematge en principi hauria de permetre cobrir la demanda de gas durant els tres mesos d’hivern, sempre que l’esmentada demanda no superés els nivells mitjans dels últims anys. 

Però si la demanda fos més alta de l’habitual (a causa d’un hivern molt fred o més llarg), el subministrament de gas caigués encara més (el sabotatge de gasoductes al mar Bàltic mostra com de vulnerables continuen sent els subministraments d’energia a Europa) o els governs no aconseguissin fer complir els límits imposats al consum, durant el primer trimestre del 2023 podríem tenir una situació d’escassetat energètica capaç d’afectar seriosament l’economia dels països europeus. En aquesta línia, es pot recordar que, aquest mateix mes, l’FMI ha rebaixat al 0,5% la previsió de creixement de la zona euro per al 2023, davant el 2,5% estimat a principis d’any, mentre que al setembre l’OCDE projectava xifres encara pitjors. 

L’impacte directe d’una potencial escassetat de gas podria obligar les indústries energèticament intensives, com per exemple les plantes químiques i la indústria pesant, a tancar temporalment. Els països amb una insuficient capacitat d’importació de gas natural liquat, com Alemanya, i els països sense accessos marítims que anteriorment depenien en gran manera del gas canalitzat de Rússia, com la República Txeca i Eslovàquia, en serien en principi els més perjudicats, tot i que el risc podria propagar-se a altres països que habitualment depenen de les importacions per satisfer la seva demanda d’electricitat. 

Notícies relacionades

Gazprom alerta que tallarà subministrament de gas a Europa si posa un topall al preu

Twitter era una cerveseria de Múnic

En comparació amb altres països de la UE, molt probablement, Espanya es veurà menys afectada aquest hivern per l’impacte de l’escassetat de gas. No obstant, la crisi energètica que enfrontem també té un component de preus que amplia, en l’espai i en el temps, l’abast dels danys. I aquest component sí que tocaria de ple el nostre país. Les previsions són que els subministraments de gas natural continuaran sent limitats a escala global fins ben entrat l’any 2024, fet que mantindria elevats els preus d’aquesta matèria primera i de l’electricitat. Un extrem que podria comportar que per rebaixar els costos de l’energia les empreses hagin de reduir la seva producció, cosa que es propagaria al llarg de les cadenes de subministrament a altres sectors i països, portant un deteriorament generalitzat de l’activitat econòmica, amb la consegüent caiguda del poder adquisitiu dels consumidors (ja molt minvat per l’elevada inflació) i augment de l’atur i de la conflictivitat social. 

La reducció dels enviaments de gas rus a la UE, en resposta a les sancions imposades després de la invasió d’Ucraïna, és la principal causa d’aquesta crisi, tot i que no l’única. La UE és responsable de la seva excessiva dependència de Rússia en allò concernent al subministrament d’energia, i no només de gas natural, sinó també de petroli i carbó. Anteriorment a les sancions, Rússia subministrava al voltant del 40% del gas natural utilitzat a Europa i comptabilitzava al voltant del 25% de les importacions de petroli de la UE. A més, el 2021, els països de la UE van importar de Rússia gairebé 52 milions de tones de carbó tèrmic per a les seves plantes d’electricitat. Era obvi que estàvem posant massa ous a la mateixa cistella, però Alemanya, el motor de la UE, preferia ignorar-ho.